L’Ariadna va perdre l’audici\u00f3 als 27 anys, quan sempre havia estat oient. Aix\u00f2 li va suposar un gir radical en la seva vida, amb un fort impacte emocional. D’aquesta experi\u00e8ncia ara n’ha fet una missi\u00f3: compartir-la, explicar-la i reivindicar que les persones sordes tenen veu i que tamb\u00e9 tenen unes necessitats, espec\u00edfiques, per accedir a la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3. La resposta a aquestes necessitats \u00e9s l’accessibilitat que, com diu l’Ariadna, passa per la tecnologia i per l’empatia de les persones.<\/p>\n\n\n\n
L’Ariadna Cardel\u00fas \u00e9s, actualment, la vicepresidenta de l’associaci\u00f3 ACAPPS i la vocal de relacions institucionals de la Federaci\u00f3 ACAPPS, des d’on representa el col\u00b7lectiu a la EFHOH.<\/a> Recentment l’organitzaci\u00f3 europea ha publicat l’article escrit per l’Ariadna<\/a>. Des d’ACAPPS tamb\u00e9 el volem compartir i en publiquem la traducci\u00f3 al catal\u00e0:<\/p>\n\n\n\n “M\u2019adre\u00e7o a tots els qui llegiu la meva hist\u00f2ria amb la voluntat de contribuir al coneixement de la discapacitat auditiva. Des de ben petita vaig sentir una forta vocaci\u00f3 musical que em va portar a fer tots els estudis de piano al Liceu de Barcelona. Em vaig llicenciar en Ci\u00e8ncies Pol\u00edtiques i vaig fer el doctorat en Dret. Aqu\u00ed podria aprofundir molt en els meus \u00e8xits per\u00f2 on em vull focalitzar \u00e9s en el repte m\u00e9s gran que m\u2019ha plantejat la vida: passar de ser oient a ser sorda.<\/strong><\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n De manera paulatina, aquesta flu\u00efdesa es va anar emboirant. Es fa dif\u00edcil de dir quin va ser el dia per\u00f2 recordo perfectament el moment i la sensaci\u00f3 de fredor quan un otorrinolaring\u00f2leg em va diagnosticar amb 27 anys hipoac\u00fasia neurosensorial bilateral. <\/strong>Certament, en rebre aquell diagn\u00f2stic, no podia ni imaginar-me que comen\u00e7ava el repte m\u00e9s gran de la meva vida.<\/p>\n\n\n\n Ara b\u00e9, de tocar el piano en continuo gaudint molt\u00edssim. Gr\u00e0cies a la tecnologia puc sentir les notes, de manera molt diferent per\u00f2 les puc sentir i aix\u00f2 m\u2019emociona.<\/strong> Toco amb m\u00e9s lentitud per\u00f2 amb la mateixa passi\u00f3 de sempre.<\/p>\n\n\n\n En aquest context vaig con\u00e8ixer ACAPPS (la Federaci\u00f3 i l\u2019Associaci\u00f3 Catalana de fam\u00edlies i persones amb sordesa). ACAPPS treballa per la integraci\u00f3 de les persones sordes. Soc la vicepresidenta de l\u2019Associaci\u00f3 ACAPPS i vocal de Relacions Internacional de la Federaci\u00f3 ACAPPS. Contribueixo molt activament a la incid\u00e8ncia pol\u00edtica catalana i tamb\u00e9 europea a trav\u00e9s de l\u2019EFHOH (European Federation of Hard of Hearing People)<\/strong> que fa una excel\u00b7lent tasca de promoci\u00f3 i conscienciaci\u00f3 dels drets de les persones Tot aix\u00f2, m\u2019ha perm\u00e8s avan\u00e7ar i poder acceptar la meva sordesa per\u00f2 sobretot \u00e9s l\u2019acompanyament de la meva fam\u00edlia<\/strong> el que m\u2019ha donat i em dona la for\u00e7a de distingir-me en un m\u00f3n d\u2019oients. El meu segon fill, el Mar\u00e7al, ja m\u2019ha conegut amb sordesa severa des del primer dia de la seva vida.<\/p>\n\n\n\n En definitiva, m\u2019agradaria acabar amb un missatge molt senzill: la sordesa existeix i \u00e9s compatible amb parlar i amb portar una vida plena.<\/strong> I \u00e9s precisament aqu\u00ed on entra en joc l\u2019accessibilitat. L\u2019accessibilitat \u00e9s m\u00e9s que un dret, \u00e9s el que marca la difer\u00e8ncia i el que ens permet estar dintre, \u00e9s a dir, formar part de la societat: treballar, gaudir de la cultura, participar, sortir amb els amics i estar amb la nostra fam\u00edlia. Malauradament, a dia d\u2019avui, estem lluny de l\u2019accessibilitat plena.<\/p>\n\n\n\n Per qu\u00e8 \u00e9s tan dif\u00edcil que la societat i les institucions entenguin les necessitats de les persones amb sordesa?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Per qu\u00e8 sempre em diuen que no sembla que sigui sorda com si em tiressin una floreta?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Per qu\u00e8 hi ha tants sords a Europa i tan poca accessibilitat?<\/strong> Cal accessibilitat tecnol\u00f2gica i accessibilitat humana. Que t\u2019ajudin, que et mirin a la cara, que tinguin una mica de paci\u00e8ncia, que t\u2019acompanyin en el cam\u00ed. Que potser no tan r\u00e0pid per\u00f2 tamb\u00e9 ho pots fer i que ho pots arribar a entendre tot. Amb les dues accessibilitats pots arribar a tot arreu on et proposis. Una, dep\u00e8n molt de l\u2019economia (cal que les institucions p\u00fabliques hi posin diners) per\u00f2 l\u2019altra dep\u00e8n \u00fanica i exclusivament de la voluntat de les persones. Amb coneixement de les necessitats de les persones amb p\u00e8rdua auditiva, les persones oients poden entendre que s\u00f3n una de les peces claus per la seva integraci\u00f3”.<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
A mi, les paraules sempre m\u2019havien arribat amb una despreocupaci\u00f3 absoluta, sense m\u00e9s, com a qualsevol altra persona oient. <\/p>\n\n\n\n
Ja no m\u2019arribaven els missatges ni les notes musicals. No podia entendre la televisi\u00f3 ni encara menys la r\u00e0dio. No podia seguir una conversa fluida. Em vaig tancar en aquell silenci estrany i desconegut que mai abans havia sentit, amagant i negant la realitat. Sempre tirant endavant fins que la progressi\u00f3 de la sordesa ho va fer impossible de sostenir.<\/p>\n\n\n\n
En n\u00e9ixer la meva primera filla, l\u2019Arlet, vaig decidir posar-me audi\u00f2fons. <\/strong>De nou podia tornar a sentir sons per\u00f2 seguia sense entendre les paraules. Per entendre, necessito llegir els llavis de qui em parla. I si no veig els llavis necessito subt\u00edtols.<\/strong>
<\/p>\n\n\n\n
Com us podeu imaginar, la manca d\u2019accessibilitat i la ignor\u00e0ncia et posen a prova di\u00e0riament i requereixen d\u2019una fortalesa emocional brutal. En aquest cam\u00ed dif\u00edcil i ple d\u2019obstacles, he hagut de fer dos m\u00e0sters: un per acceptar que formo part d\u2019un nou col\u00b7lectiu (el sord) per\u00f2 que visc immersa en una comunitat d\u2019oients. I l\u2019altra per comunicar a tothom que tinc una discapacitat invisible i unes necessitats molt concretes.<\/p>\n\n\n\n
amb p\u00e8rdua auditiva a Europa.<\/p>\n\n\n\n
I, \u00e9s en aquest context, on em plantejo diferents preguntes:<\/p>\n\n\n\n