La sordesa és la pèrdua de l’audició. L’afectació pot ser parcial o total, transitòria o permanent, guarible amb tractament mèdic o irreversible.

Les causes de la sordesa poden ser de tres tipus: factors genètics hereditaris, malalties d’origen víric i per l’administració els medicaments ototòxics.

Segons el moment de l’adquisició de la sordesa diferenciem entre:

Sordesa prelocutiva, abans de l’adquisició de llenguatge oral (de 0 a 2 anys)
Sordesa perilocutiva, que apareix entre els 2 i quatre anys d’edat de l’infant
Sordesa postlocutiva, la persona perd la oïda després d’haver adquirit el llenguatge oral.

Per comprovar el grau de sordesa d’una persona, se li fa una prova de audiometria. En funció del grau de pèrdua auditiva, es classifica en:

Sordeses lleus., umbral d’audició entre 20 i 40 dB
Sordeses mitjanes, entre 41 i 70 dB
Sordeses severes, entre 71 i 90 dB
Sordeses profundes, quan la pèrdua auditiva supera els 90 Db

Per exemplificar-ho, la parla normal d’una persona es troba entre els 50 i els 60 dB.

Finalment, una altra classificació fa referència a la localització de la lesió:

Sordesa de transmissió: si el problema es troba a l’oïda externa o mitjana
Sordesa de percepció o neurosensorial: si la lesió es troba a l’oïda interna
Parlem de sordesa mixta si es localitza en ambdós llocs.