Parlem amb la Marta Capdevila sobre el nou llibre, “Tenim Sordesa. Sentim, escoltem, parlem” que presentem el 28 de setembre
Coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Sordesa, l’associació ACAPPS presentarà el llibre Tenim Sordesa. Sentim, escoltem, parlem el proper 28 de setembre, al recinte modernista de Sant Pau. Un llibre que ha estat fruit d’un procés cocreatiu de l’associació ACAPPS amb la il·lustradora Marta Capdevila. Hem conversat amb ella del llibre i també de la seva experiència, com a persones amb sordesa i com a mare d’en Marcel, que també va néixer amb sordesa.
Marta, ja tenim el llibre Tenim Sordesa, sentim, escoltem, parlem de l’associació ACAPPS que has il·lustrat i donat vida. Com l’has viscut el procés creatiu?
Ha estat un treball intens i col·laboratiu i crec que es veu amb el resultat, amb ell llibre. De fet no és una continuïtat del Sords profunds però sentim i parlem, que era la meva vivència com a persona amb sordesa i com a mare d’un fill amb sordesa. Aquest, el Tenim Sordesa. Sentim, escoltem, parlem és molt ampli. Hi són representades cinc famílies diferents i set dels personatges tenen sordesa, els qui han nascut amb sordesa, però també la Lola que ha perdut l’audició d’adulta, o el Felip, que és l’avi que comença a no sentir-hi bé. Reflexa els diferents tipus de sordesa, les diferents etapes vitals d’una persona amb sordesa i com, des de l’associació ACAPPS, s’acompanya a cadascun d’ells i en cada moment. A més, han passat més de 15 anys i hi ha hagut molts canvis, com la detecció precoç de la sordesa que ara es fa a tots els nounats i que ha estat gràcies també a la feina d’ACAPPS.
De fet Marta tu tens sordesa i, a més, ets mare del Marcel, que també va néixer amb sordesa profunda.
Sí, i tot i tenir la meva lluita com a persona amb sordesa no m’esperava tenir un fill amb sordesa. En Marcel a més té 20 anys i quan va néixer no es feia la prova per detectar que tenia sordesa a l’hospital. No ens en vam adonar fins als 9 mesos. Jo em pensava que era un nen tranquil i de fet, va ser el meu pare qui ho va sospitar.
Com se’n va adonar?
Doncs era la festa major d’Horta i van anar a veure els diables, així que el soroll era espantós. I en Marcel seguia dormint. El meu pare em va avisar i vaig començar a fer més proves a casa i vam veure que, efectivament, no s’immutava amb el soroll. Aleshores li van fer les proves i ens van confirmar el diagnòstic.
Com el vas viure com a mare?
Doncs tot i tenir jo l’experiència tenint sordesa, la veritat és que ho vaig viure amb la mateixa angoixa que qualsevol altra mare. Els dubtes, els vaig tenir igual, no sabia si podria anar a una escola ordinària. Tota la vida havia lluita per a mi i ara em tocava lluitar pel Marcel.
Les pròtesis auditives i la logopèdia, són parts que en parlem molt a la guia perquè són molt importants en la vida d’un infant i d’una persona amb sordesa. Com ho has viscut tu aquestes parts?
Jo vaig portar audiòfons de petita, que aleshores eren molt aparatosos, i ja vaig anar a la logopeda i vaig adquirir la llengua oral, sempre m’he comunicat parlant. El primer implant coclear ja va ser d’adulta i va ser un canvi brutal, de poder sentir molts sons que em passaven desapercebuts amb l’audiòfon. I el segon implant coclear ha estat molt recent, als 54 anys.
I has notat encara més canvi amb el segon implant coclear?
Sí, sí, ha valgut molt la pena. És que ara hi sento molt bé. De fet un dia estava treballant a casa i el meu marit també hi era. I jo sentia un xiulet, i li vaig dir. I L’ignasi que no, que ell no sentia res. Jo el sentia i era molest i quan vaig anar a la cuina em vaig adonar que la nevera havia quedat oberta i era el senyal que fa d’alerta. Jo aquests sons abans no els captava. I ara sembla que hi sento millor que el meu marit, que és oient.
Bé, ara a partir dels 55 anys es comença a perdre audició, i una de cada quatre persones majors de 65 anys tenen presbiacúsia. Aquesta és una part que s’explica molt al llibre, a través d’un dels personatges, el Felip, l’avi d’una família que ha perdut audició. És una realitat que s’ha d’explicar.
Sí i tant! M’agrada molt la història de l’avi perquè tots en tenim d’un avi o àvia que comença a no sentir-hi res. Ho viuen molt malament, no són capaços de seguir una conversa, no entenen moltes coses i és perquè no les senten! Sí que molts es posen audiòfons però de vegades només a estones, els costa acceptar la pèrdua d’audició. Crec per això que en aquest cas, els familiars n’hem d’estar molt pendents, entendre’ls, acompanyar-los, amb molta comprensió. A poc a poc, s’accepta la nova condició.
També com assenyalem al llibre és erroni pensar que només afecta la gent gran, per diferents motius una persona pot perdre en un moment de la seva vida l’audició. Al llibre ho recollim amb la Lola.
Exacte, és que hi ha molts tipus de sordesa i a tots ens afecta i la vivim de forma diferent, també en funció de la nostra etapa vital.
Qui creus que ha de tenir aquest llibre, el Tenim Sordesa?
Aquest llibre és una bona guia per absolutament tothom, crec. No només per les que tenim sordesa o tenim fills amb sordesa. Per a tothom perquè tothom s’hi pot trobar i ser conscient del que implica viure amb sordesa i també dels recursos que hi ha i saber que hi ha l’associació ACAPPS, que fa un suport increïble. I per les famílies que els diuen que el seu fill o filla té sordesa doncs també és una ajuda important, anima a trencar els estereotips que encara tenim i veure totes les possibilitats que tindrà el seu fill, i que podrà sentir-hi –amb les pròtesis auditives- i parlar molt, gràcies a la logopèdia.
Recommended Posts
El 28 de setembre presentem la guia “Tenim Sordesa. Sentim, escoltem, parlem” al recinte modernista de Sant Pau
10 set. 2026 - ACAPPS, Accessibilitat, Audiòfons, Discapacitat, drets, Famílies, Implants Coclears, Inclusió, Persones Sordes, sordesa
