Què ens diu la ciència sobre les pròtesis auditives? Evidència, beneficis reals i reptes en l’accés
La tercera i última part del dossier d’ACAPPS sobre la protetització auditiva analitza l’eficàcia dels audiòfons i dels implants coclears, remarcant la necessitat d’equitat econòmica i d’accessibilitat comunicativa.
L’avaluació de la protetització auditiva ha experimentat una transformació profunda en les darreres dècades. Tal com destaca Paula Quirante, coordinadora del Servei d’Acompanyament i de Participació de l’associació ACAPPS, la recerca audiològica ha evolucionat des d’una mirada centrada únicament en la intensitat dels sons detectats cap a una anàlisi més àmplia dels efectes sobre la comunicació, la qualitat de vida i el benestar de les persones.
A través de la revisió d’assaigs clínics i metaanàlisis internacionals, el darrer article divulgatiu de l’entitat exposa què ha demostrat la ciència fins ara, quines falses expectatives cal evitar i quins reptes socials continuen pendents de resolució.
Article Què ens diu la ciència sobre les pròtesis auditives? Evidència, beneficis reals i reptes en l’accés.
De sentir millor a comprendre millor: l’avaluació real de l’audició
Sentir un so no equival directament a comprendre una conversa en un entorn sorollós. Tot i que les proves audiomètriques tradicionals continuen sent imprescindibles, per si soles no expliquen com es desenvolupa una persona en les situacions comunicatives quotidianes.
Per aquest motiu, la investigació actual incorpora indicadors com el reconeixement de frases, la percepció de la parla en presència de soroll ambiental i els qüestionaris de qualitat de vida:
- Audiofons en pèrdues lleus i moderades: La revisió sistemàtica Cochrane de Ferguson i col·laboradors (2017) confirma beneficis directes sobre la capacitat d’escolta i la qualitat de vida específica relacionada amb l’audició.
- Implants coclears en adults: La metaanàlisi de Gaylor i col·laboradors (2013) documenta millores en la percepció de la parla, tot i que posa de manifest una variabilitat individual que impedeix avaluar l’eficàcia basant-se només en un resultat de laboratori.
Resultats socials, emocionals i salut cognitiva
La investigació també avalua l’impacte de les pròtesis en el benestar emocional i relacional (Borre et al., 2023; Tang et al., 2025). Tanmateix, des de l’associació ACAPPS es recorda que reduir les barreres comunicatives no implica la desaparició automàtica d’altres dificultats emocionals o socials, les quals depenen de les circumstàncies personals i de l’entorn.
En l’àmbit de la salut cognitiva i el deteriorament associat a l’envelliment, estudis de referència aporten dades rellevants:
- L’assaig clínic ACHIEVE (The Lancet, 2023): Liderat per Lin i col·laboradors, va mostrar que després de tres anys de seguiment no hi va haver una reducció significativa del deteriorament cognitiu en el conjunt general de participants, però sí una evolució més favorable en el subgrup de població amb un risc inicial més elevat.
- Estudis observacionals (JAMA Neurology, 2023): La metaanàlisi de Yeo i col·laboradors associà l’ús de dispositius auditius amb un menor risc de deteriorament cognitiu.
Malgrat aquests indicis, l’evidència científica actual no permet afirmar que els audiofons o implants coclears previnguin la demència de manera generalitzada. Els beneficis comunicatius i de qualitat de vida demostrats són suficients per si mateixos, sense necessitat de justificar-los mitjançant efectes preventius encara no confirmats.
Barreres econòmiques i el debat sobre l’equitat
Tenir dispositius eficaços no garanteix l’accés real de totes les persones que els necessiten. El World Report on Hearing de l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2021) assenyala obstacles persistents com el cost econòmic, la distribució desigual de professionals especialitzats i les dificultats d’accés en determinats territoris.
A Espanya, la prestació ortoprotèsica del Sistema Nacional de Salut (regulada pel Reial Decret 1030/2006) estableix el marc de finançament. Tanmateix, les condicions d’accés varien segons la regulació vigent, els criteris clínics i la gestió de les diferents comunitats autònomes. La dificultat per assumir els costos d’adquisició, manteniment i reparació al llarg de la vida útil del dispositiu planteja un problema d’equitat: el sistema ha de poder garantir que qualsevol persona pugui accedir a les solucions indicades independentment de la seva capacitat econòmica.
L’accessibilitat comunicativa continua sent imprescindible
Un dels missatges centrals de l’article és que la millora obtinguda amb una pròtesi auditiva no significa l’eliminació total de les barreres comunicatives. Portar audiòfons o un implant coclear no garanteix poder accedir a tota la informació oral en les mateixes condicions que una persona oient en entorns educatius, laborals o sanitaris.
Per això, cal continuar apostant per mesures d’accessibilitat d’àmbit general:
- Suports tècnics i ambientals: Subtitulació, informació escrita i sistemes de suport a l’audició.
- Model de drets: La responsabilitat de fer efectiva la comunicació no pot recaure exclusivament sobre la persona amb sordesa, sinó que correspon als entorns i a les institucions oferir espais accessibles.
Per a més informació o consultes sobre atenció i acompanyament a les persones amb sordesa i les seves famílies, podeu contactar amb el Servei d’Acompanyament i Participació d’ACAPPS a través del correu electrònic: pas@acapps.org
Recommended Posts
Totes iguals? L’associació ACAPPS organitza el cicle per a Dones “Trencant dobles barreres”
04 nov. 2026 - ACAPPS, Discapacitat, drets, feina, Igualtat de gènere, Inclusió, Persones Sordes, sordesa
