Cicles formatius, batxillerat, universitat: recomanacions directes dels i les joves amb sordesa. Estudia sense pors!

Per respondre als dubtes i incerteses dels joves que ara estan a secundària, i també els de les seves famílies, el passat dissabte 20 de març vam convidar al Joan, al Miguel, la Sílvia, el Pedro, l’Andrea i la Clara a un col·loqui. Ens van explicar la seva experiència, van fer moltes recomanacions als i les joves i van sorgir idees molt motivadores que volem compartir amb tots els que no hi vau poder ser. També avançar-vos que aviat publicarem el col·loqui amb subtitulació en directe perquè realment val molt la pena poder-lo seguir en la seva totalitat.

També agrair molt especialment i sincerament als i les joves que hi van participar i que es van obrir a explicar-ho tot, sense embuts, per donar suport i acompanyar als joves que ara estan a l’ESO.

TIP 1. Teniu moltes opcions: batxillerat i cicles formatius, trieu allò que us motivi!

Joan: “Tothom vol fer batxillerat però els cicles formatius són també una opció. A mi m’han permès enfocar-me en allò que m’interessa. Podia fer assignatures concretes, amb una vessant més pràctica com, per exemple, primers auxilis. Informeu-vos de totes les possibilitats que teniu!”

TIP 2.  Trobareu el vostre lloc i un nou grup d’amics/gues.

Joan: Aprofiteu també altres experiències fora de l’àmbit acadèmic, com pot ser l’educació en el lleure. Jo porto 12 ays al cau. Per mi ha estat un pilar el Consell, un grup de joves on tots/es podem parlar del que ens passa. A mi em va anar molt bé poder reflexionar sobre la meva sordesa i he tingut molt suport. El canvi de l’escola, on vaig anar de P3 fins a 4rt d’ESO, va ser radical. Perds el teu grup de referència. Ens passa a tots/es, fins que trobes el teu nou grup.

---

TIP 3 als joves. Explica a tothom (professorat, companys/es) que tens sordesa. Busca la seva aliança.

Miguel: “El canvi a la Universitat és radical i el primer pas és que expliquis a tot l’entorn universitari que tens sordesa. Si no et pots sentir exclòs i no poder participar tant com t’agradaria”.

TIP 4.  Comitè d’apunts: que se’t facilitin els apunts!.

Miguel: A la meva facultat ja hi havia creat un comitè d’apunts i és clau poder-los tenir. Això et permet concentrar-te només en escoltar el/la professor/a. Si no hi ha aquest recurs creat, demana’l sense vergonyes i sense pors. Busca la col·laboració dels altres per poder donar el 100% a la classe”. 

---

TIP 5. A la Universitat busca el suport del Programa d’Atenció als/les estudiants amb discapacitat: aprofita tots els recursos!

Sílvia: “S’han aconseguit molts recursos que són importants i que s’han d’aprofitar perquè hi tenim dret: el % de reserva de places per a les persones amb discapacitat (que et permet no patir per la nota de tall i poder fer els estudis que vulguis). El Programa d’Atenció a la Discapacitat et pregunta què necessites: em van proporcionar l’emissora FM i fotocòpies dels apunts per seguir millor les classes, sensibilitzaven al professorat, podia demanar canvis de grup, més temps als examens,… I tot això ha esta possible gràcies a la bona feina d’aquests programes a les universitats i de la feina de l’associació.

TIP 6.  Mou-te i pregunta sense pors!. 

Sílvia: “Ens hem d’espavilar i enfrontar-nos al món. Pregunteu sense pors a qui hagis de preguntar. A la universitat, a ACAPPS tenim un grup d’universitaris/es on compartim experiències i treballem per millorar l’accessibilitat i lluitar pels nostres drets a la universitat. A més, he pogut conèixer gent molt maca i potent”.

---

TIP 7. Descobreix quins són els teus punts forts i busca formacions relacionades: hi ha moltes possibilitats! 

Pedro: “Per mi la secundària va ser complicada i quan estava en aquest moment de decidir què fer no sabia cap a on anar. Per sort un professor de l’escola em va orientar i em va informar que a l’Escola Catalana de l’Esport feien cicles formatius esportius de grau mig i superior. A mi l’esport és el que sempre m’ha motivat i ho vaig veure clar”

TIP 8. Parla amb el professorat sense por!. 

Com els meus companys també penso que és clau dir que tens sordesa i parlar-ne’n sense complexos. I també parlar-ho amb el professorat. Semnpre hi ha els qui empatitzen més -altres no tant- però s’ha de dir. I seure sempre a primera fila per llegir els llavis, essencial!

---

TIP 9. La universitat a distància també pot ser una opció

Andrea: “La meva primera experiència universitària a Reus no va ser bona. Feia fisoteràpia i no vaig tenir cap suport, al contrari! em treien punts per coses que no sabia perquè no havia sentit bé. Un professor, tot i haver-li dit que tenia sordesa, em va dir que no em podia facilitar els apunts perquè era favoritisme! Va ser molt injust i ho vaig deixar. Després vaig descobrir la universitat a distància i vaig estudiar psicologia en línia, que també és una opció. Estic segura que ara hi ha més sensibilització però en el meu cas, fa anys i a Tarragona, no va ser així.

TIP 10. Parleu-ho en família!. 

Crec que és bo, en moments de dubtes, que els comparteixis amb la teva mare, el teu pare. Ells et coneixen molt bé i sabran orientar-te en que pots encaixar més, fer-te veure les possibilitats de trobar feina que tindràs amb els estudis. Això sí, també crec que el rol de la família ha de ser el d’acompanyar, animar, no tallar les ales dels seus fills o filles però també siguent realistes per assegurar el nostre propi èxit.

---

TIP 11. No comptar amb recursos és esgotador, parlo per experiència pròpia: aprofiteu-los tots!

Clara: “Jo tinc 34 anys i quan vaig estudiar era tot diferent. S’ha avançat molt en recursos i en sensibilització i ho heu d’aprofitar. Jo a més no ho deia que tenia sordesa, per vergonya, per desconeixement. Ara segur que ho faria diferent! Per mi era esgotador seguir les classes i notava que anava a remolc, tot i que m’espavilava i buscava les meves alternatives. Si podeu tenir apunts, emissores FM, aprofiteu-ho tot i digueu que teniu sordesa, i tant!

TIP 12. Fem una vida normal però la sordesa forma part de nosaltres!. 

Jo he tingut sempre tant normalitzada la sordesa, he fet tantes coses com tothom -jugar al hockey, tocar el piano-, que no veia que hagués de dir que tenia sordesa. Però sí, s’ha de fer perquè és una part de nosaltres i per poder tenir suports que també necessitem per poder accedir millor a la informació