“No poder sentir limita: les persones amb sordesa tenim la sensació que no se li dóna la importància que té i per això les pròtesis auditives no estan prou reconegudes”. Cristina Fernández, amb sordesa i usuària d’implant coclear

Les persones adultes amb sordesa tenen limitat l’accés a l’implant coclear. A Catalunya el segon implant coclear només es cobreix per als infants amb sordesa. La cobertura pública del segon implant coclear per a les persones adultes amb sordesa no es contempla de forma universal. A ACAPPS n’hem volgut parlar la Cristina Fernández, que als 21 anys va començar a perdre audició. Als 45 anys va perdre tota l’audició i els audiòfons no li eren suficients. Va decidir implantar-se. Per a ella ha estat un abans i un després, però reivindica l’accés universal al segon implant coclear sense límits d’edat i més ajudes en el seu manteniment.

Has portat audiòfons durant 24 anys i fa dos anys que et vas implantar. Ha estat un abans i un després?

Totalment! L’audiòfon amplifica el so però jo no hi sentia bé, m’era insuficient. L’implant coclear per a mi ha estat un canvi radical, ha estat tornar a la vida, a tornar a sentir. L’audició és un sentit molt important i la seva pèrdua també. Les persones amb sordesa tenim la sensació que no se li dóna la importància que té.

I en no tenir aquest reconeixement, no es donen prou ajudes.

Exacte. En persones adultes amb sordesa per a l’implant coclear hi ha llista d’espera, que pot superar els dos anys. I el més greu, a Catalunya el segon implant coclear, en el cas de les persones adultes, no està cobert. Quan poder sentir totalment és una necessitat.

El teu cas, en aquest sentit, pot ser excepcional

Sí, el meu cas ha estat valorat per un tribunal mèdic i el maig sabré si em cobreixen, o no, el segon implant coclear. Això passa en casos molt excepcionals, per regla general no està cobert i, fer-ho a nivell privat, té un cost de  25.000€; i a més, cal sumar-hi tots els components i suports tècnics que necessites. Crec que molt poques persones s’ho poden permetre! Hem d’aconseguir que tothom pugui accedir el segon implant coclear, no estem parlant ni d’un caprici ni d’una pròtesis no necessària per viure amb autonomia i plenitud.

A part de l’implant coclear, hi ha suficients ajudes al seu manteniment o suports que es necessitin?

Hi ha ajudes, com les PUA i les PAO, però són insuficients i no entren tots els suports que necessites, des de les fundes protectores que necessites per l’aigua a altres suports que necessitem. Jo, per fer un curs, vaig haver de comprar-me un bucle. L’implant coclear és clar que t’ajuda a sentir però, en entorns sorollosos o amb molta gent, necessites suports complementaris com són els bucles magnètics que milloren el so que t’arriba a l’implant coclear i, et permeten, poder fer un curs i copsar tota la informació que es dóna. Tornem al mateix, sembla que no hi ha una consciència real del que implica tenir sordesa i de la necessitat de poder sentir-ho tot. Sentint a mitges o només una part, perdre molta informació, t’exclou i et fa sentir molt malament, és una frustració i un desgast constant.

Malgrat la manca d’ajudes, ens quedem amb l’implant coclear?

Sí per sempre! Jo el recomano. És clar que al principi, a l’hora de prendre la decisió, hi ha pors i dubtes, no saps ben bé com anirà. I en el moment que et fan la connexió perquè t’arribi el so, és fort, perquè sents sons estranys, no tornes a sentir de forma instantània. Això acaba passant perquè al final es fa l’adaptació, també s’entrena l’audició amb la rehabilitació auditiva i, al cap de mig any, ja sents de forma natural. Ho tinc clar, implants coclears sempre que els audiòfons ja no siguin suficients. Però amb reconeixement, ajudes i segon implant coclear sense límits d’edats!