La manca de mesures accessibles exclou i discrimina les persones amb sordesa en els àmbits social, educatiu, cultural i laboral

En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Sordesa, les associacions catalanes de famílies i persones amb sordesa presenten l’Informe ACAPPS per denunciar la discriminació que viu el col·lectiu per la manca de mesures accessibles.

Barcelona, 23 de setembre.- L’ús general de mascaretes en temps de Covid va despertar la consciència social que les persones amb sordesa necessiten llegir els llavis per poder-se comunicar. Les mascaretes se sumaven a les barreres a la comunicació que viuen les persones amb discapacitat auditiva en el seu dia a dia i en tots els entorns.

Una d’elles és el desconeixement generalitzat cap al col·lectiu. Sovint s’oblida que el 98% de les persones amb sordesa, segons dades recents de l’Institut Nacional d’Estadística, es comuniquen en llengua oral, és a dir, parlant. O es creu que, amb implants coclears i audiòfons, la seva comunicació està resolta. “Ens trobem davant d’un seguit d’estereotips que cal superar. Només així aconseguirem que es normalitzin les mesures d’accessibilitat que necessita tot el col·lectiu, com els bucles magnètics, que milloren el so que arriba a les pròtesis auditives i que es poden instal·lar arreu, o la subtitulació en tota mena d’actes”, assenyala David Prujà, coordinador de la Federació ACAPPS.

Per evidenciar la discriminació diària que pateix el col·lectiu i que seria fàcilment resolta amb mesures accessibles, l’ACAPPS ha publicat l’informe “Sense dret a la informació a causa d’una accessibilitat inexistent”, on es recullen 55 experiències viscudes per persones amb sordesa en diferents entorns. Situacions on els seus drets han estat vulnerats per no poder accedir, autònomament i en igualtat de condicions, a serveis, formacions, centres de saluts o llocs de feina.

“Les persones amb sordesa creiem que hi ha mesures que, amb la tecnologia actual, són fàcils d’aplicar i que resoldrien molts dels nostres problemes. El telèfon continua sent el mitjà exclusiu que ofereix l’administració pública o els serveis d’empreses. Però és que fins i tot passa en l’àmbit de la salut quan has de demanar cita amb l’otorrinolaringòleg. Jo puc parlar però no sento què em diuen per telèfon. Una opció vàlida per les persones amb sordesa és comunicar-nos per missatgeria instantània. No s’ofereix perquè no hi ha consciència de les necessitats de comunicació que tenim”, lamenta l’Amy, una de les persones que ha presentat diverses situacions en què no s’ha pogut comunicar efectivament per la manca d’accessibilitat.

L’àmbit de la Salut, on les persones amb sordesa denuncien més l’exclusió

Un dels àmbits on l’entitat ha registrat més incidències és a les consultes mèdiques, fins i tot, a les d’otorrinolaringologia. Segons Prujà, això no vol dir que sigui l’àmbit on hi ha més mancances sinó que és on les persones amb sordesa acusen més no tenir garantida l’accessibilitat per comunicar-se de forma autònoma i on es considera que caldria, especialment en sector de l’otorrinolaringologia, tenir més consciència i sensibilització entorn les necessitats d’accessibilitat dels pacients amb sordesa.

També evidencia que hi ha àmbits en què els drets són essencials. En aquest sentit, el dret a una educació i formació accessible a tot l’estudiantat és un altra prioritat del col·lectiu, que reivindica suports com el bucle magnètic i la subtitulació. La manca d’aquestes mesures es tradueix en una discriminació, en el dia a dia de la persona amb sordesa: l’alumnat amb sordesa no pot seguir una classe si es perd part dels continguts perquè no li arriba bé el so als audiòfons o implants coclears o es projecten audiovisuals sense subtitular. La persona amb sordesa es troba amb aquesta barrera arreu, de forma globalitzada, a la feina, en un espectacle cultural o en qualsevol altra situació quotidiana”, explica Raimon Jané, president de la Federació ACAPPS.

Els nous canals de comunicació sense accessibilitat exclouen les persones amb sordesa

El fet que el col·lectiu de persones amb sordesa que es comuniquen parlant en llengua oral sigui encara avui dia un col·lectiu silenciat té conseqüències greus en les seves necessitats per accedir a la comunicació i informació, que sovint són oblidades. Per això, des d’ACAPPS reclamem enèrgicament que es tinguin en compte les persones amb sordesa que es comuniquen en llengua oral en el disseny de polítiques educatives, laborals, socials i culturals. Això vol dir que s’inclogui de forma efectiva i generalitzada mesures com la subtitulació, el bucle magnètic o les emissores FM en espais d’ús públic i en activitats d’interès general.

Les noves formes de comunicació instaurades per la pandèmia, en línia i a distància, també han de ser accessibles a les persones amb sordesa per garantir el seu dret a la informació i a la comunicació i evitar noves formes de discriminació. En aquest sentit, l’entitat ha realitzat aquest any una tasca d’anàlisis dels canals de contacte que ofereixen les institucions i els seus serveis d’atenció a la ciutadania. La conclusió: en la gran majoria dels casos es continua oferint només el telèfon com a canal de contacte, fet que exclou directament les persones amb discapacitat auditiva.

“Davant de necessitats de comunicació diverses de les persones amb sordesa, calen respostes diverses. Cal posar èmfasis i no oblidar que són persones amb sordesa que es comuniquen oralment i que necessiten suports tècnics -que existeixen- per poder accedir a la informació en plena igualtat de condicions que la resta de ciutadania:  els bucles magnètics a equipaments, centres educatius i a tot tipus d’espais, la subtitulació en directe de qualsevol acte, la subtitulació de videoconferències o altres mesures tan simples com proporcionar  el contacte per correu electrònic o whatsapp com a alternativa al telèfon”, conclou Raimon Jané, president de l’entitat.