La detecció i intervenció precoç en la pèrdua auditiva: per què cada mes compta al llarg de tota la vida
Un nou dossier de l’associació ACAPPS destaca que actuar durant els primers mesos de vida és clau per al desenvolupament cerebral de l’infant, però recorda que la salut auditiva s’ha de cuidar en qualsevol etapa vital.
L’atenció a la pèrdua auditiva ha experimentat un canvi de paradigma en les darreres dècades. Si fa unes dècades les dificultats auditives infantils no es detectaven fins als dos o tres anys, avui dia la neurociència i l’audiologia demostren que la detecció i la intervenció primerenques són fonamentals per al desenvolupament cognitiu i del llenguatge. Així ho recull el segon article del dòssier divulgatiu de l’associació ACAPPS, signat per Paula Quirante, coordinadora del Servei d’Acompanyament i de Participació de l’entitat.
La plasticitat cerebral i la «regla de l’1-3-6»
Durant els primers anys de vida, el cervell presenta una elevada plasticitat neuronal. Si durant aquest període sensible l’organisme no rep una estimulació sonora adequada, el desenvolupament de les xarxes neuronals encarregades de processar el llenguatge pot veure’s limitat. Per aquest motiu, els organismes internacionals com l’OMS i el Joint Committee on Infant Hearing (JCIH), així com el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, promouen la coneguda regla de l’1-3-6:
- 1 mes: Realització del cribratge auditiu neonatal.
- 3 mesos: Diagnòstic complet en cas de sospita.
- 6 mesos: Inici de la intervenció i protetització.
Nombrosos estudis científics confirmen que els infants diagnosticats i atesos abans dels sis mesos aconsegueixen nivells de llenguatge, parla i desenvolupament funcional significativament millors. Tot i així, el dossier emfatitza que la tecnologia (audiòfons o implants coclears) s’ha d’acompanyar d’una intervenció interdisciplinària i d’una participació activa de la família.
La intervenció precoç no és només cosa d’infants
Una de les principals aportacions del document d’ACAPPS és que la detecció precoç no s’ha d’entendre com una mesura exclusivament infantil, sinó com un principi de salut auditiva per a tota la vida.
En l’edat adulta, retardar l’atenció davant dels primers símptomes de pèrdua auditiva acostuma a ser habitual per l’estigma o per la falsa sensació que “encara s’hi sent bé”. Tanmateix, mantenir una privació auditiva obliga el cervell a fer un esforç auditiu (listening effort) constant per interpretar la informació incompleta. Aquest esgotament continuat pot provocar cansament, frustració i tendència a l’aïllament social.
L’ús d’audiòfons o d’implants coclears a temps en persones adultes permet:
- Millorar la comprensió de la parla en situacions quotidianes.
- Reduir la fatiga i l’esforç cognitiu necessari per escoltar.
- Mantenir l’autonomia, les relacions familiars i la participació social.
- Afavorir un envelliment saludable.
Un missatge d’alerta davant els primers símptomes
Des de l’associació ACAPPS es fa una crida a no esperar que la dificultat auditiva sigui severa per demanar orientació professional. Senyals com haver de pujar molt el volum de la televisió, demanar sobint que repeteixin les coses o tenir dificultats per seguir converses en entorns sorollosos o en grup són indidcadors suficients per realitzar una valoració auditiva.
Actuar a temps, tant en el naixement com en l’edat adulta, és la millor estratègia per garantir el benestar i la comunicació de les persones amb pèrdua auditiva.
ENLLAÇ A L’ARTICLE COMPLET: La detecció i intervenció precoç en la pèrdua auditiva, per què cada mes compta al llarg de tota la vida
Recommended Posts
Torna el Club de Lectura accessible de l’associació ACAPPS a la biblioteca Josep Janés
02 oct. 2026 - ACAPPS, Accessibilitat, Inclusió, Persones Sordes, sordesa, Subtitulació
