Especial formació: l’aprenentage de dues llengües orals en infants amb sordesa

El passat 29 de setembre vam tenir el plaer de poder escoltar i aprendre amb la Dra. Eva Aguilar, professora titular del departament de pedagogia Aplicada i Psicologia i Psicologia de l’Educació de la Universitat de les Illes Balears. Una formació per a les famílies, per resoldre dubtes comuns i, sobretot, per ser conscients que l’aprenentatge en més d’una llengua oral en els infants amb sordesa és, a més de possible, beneficiós per l’infant. De fet, les investigacions realitzades en aquest camp evidencien que els infants amb diversos diagnòstics del llenguatge no es veuen perjudicats per ser multilingües ni tindran més dificultats en el llenguatge.

Avantatges i desavantatges del bilingüisme

AVANTATGES

• Tenen coneixement de dos o més llengües.
• Mostres millors capacitats de control executiu: especialment en atenció controlada i inhibició d’informació irrellevant (Bialystok, 2015).
• Són millors en teoria de la ment (la capacitat de posar-se en el lloc dels altres).
• Tenen més consciència metalingüística i de lectura.
• Adquireixen la capacitat de resolució de conflictes abans.
• El bilingüisme protegeix davant l’inici de la demència en persones grans.
• En cas d’aprendre una tercera llengua, resulta més fàcil d’adquirir (Lasagabaster, 1998a; Mady, 2003).
• Mostren menys vocabulari en cada llengua apresa (però igual o superior si sumem ambdós llengües).
• Tenen més dificultats d’accés al lèxic en adults (la capacitat de trobar i recordar les paraules).

DESAVANTATGES

• Mostren menys vocabulari en cada llengua apresa (però igual o superior si sumem ambdós llengües).
• Tenen més dificultats d’accés al lèxic en adults (la capacitat de trobar i recordar les paraules).

Factors que influeixen en l’adquisició bilingüe ORAL

Segons Paradis, Genesee i Crago (2011) els factors que influeixen són:

• Quantitat i qualitat d’exposició i ús de cada idioma.
• La combinació d’idiomes que s’adquireix.
• L’edat a la que comença l’adquisició de cada llengua.
• Estatus social de les llengües.
• El propòsit per al qual s’utilitza cada idioma.

Bilingüisme ORAL en infants amb sordesa

Les investigacions mostren que els nens amb diversos diagnòstics del llenguatge no es veuen perjudicats per ser multilingües.
De fet, no hi ha cap evidència que associï el bilingüisme amb el retràs lingüístic (Petitto i Holowka, 2002).

Factors que afecten a les habilitats lingüístiques de les persones amb sordesa són:

• El grau de pèrdua auditiva
• L’edat d’amplificació
• El tipus, l’ajust i l’ús que es fa dels dispositius
• La forma de comunicació
• L’àmbit educatiu
• L’educació materna
• Les capacitats cognitives i altres necessitats

Factors que afecten a l’adquisició del llenguatge de persones bilingües amb sordesa són similars als bilingües oients:

• La llengua escollida per els cuidadors
• La llengua i les habilitats d’alfabetització de cada llengua dels membres de la família i altres interlocutors
• L’edat d’exposició a cada llengua
• La quantitat i la qualitat d’exposició a cada llengua
• La llengua d’alfabetització i educació formal

Característiques dels infants bilingües amb sordesa i implant coclear:

• Els infants bilingües, que parlen dues llengües, no tenen més probabilitats de tenir dificultats del llenguatge
  (McConkey et al, 2004).
• La llengua més estimulada o primera llengua no sol presentar retràs, però la segona llengua s’aprèn a ritme més lent.
• Són similars als infants monolingües amb sordesa.
• La majoria dels estudis troben igual o menor afectació en nens bilingües amb sordesa que en nens monolingües.

Per què és important mantenir el bilingüisme ORAL?

El cost per aprendre una segona llengua és temporal (els primers anys de vida), i aquest cost és baix.
A més, és necessari mantenir el bilingüisme sobre tot en contextos bilingües, per tant, els pares han de parlar la llengua en que se sentin més còmodes i en la que són més eficients i evitar crear barreres de comunicació. Si fem monolingüe a un infant amb sordesa que es troba
en un context bilingüe, en lloc d’ajudar-lo li estem creant una barrera de comunicació.

Els nens amb sordesa bilingües oralment poden aprendre dues llengües, per això és necessari assegurar suficients oportunitats i experiències per aprendre ambdues llengües.

Aprendre una segona llengua no impedeix el progres de la primera i a més estimula el seu desenvolupament (Cummis, 2005), més si les dues llengües són molt similars!

Si hi ha canvis d’idioma en una sola conversació, no vol dir que confongui els idiomes! (King i Fogle, 2009), aquest canvi és senyal de domini, no de confusió. De fet, els nens de dos anys ja són capaços de canviar de codi/idioma de manera adequada (Lanza, 1992).

És necessari mantenir la mateixa llengua sempre perquè el l’infant l’aprengui bé?

• No. El més important és la qualitat i la quantitat que s’ensenya i parla cada una de les llengües, assegurant suficients oportunitats i experiències per aprendre les dues.

Implicacions pràctiques: avaluació i intervenció

Per intervenir i ajudar en ambdues llengües a infants amb sordesa bilingües hem de crear un pla individualitzat per a cada infant que permeti treballar en ambdues llengües. Alguns criteris són:

• Fer logopèdia en la llengua materna o primera llengua
• Mantenir el bilingüisme
• Estimular l’audició
• Crear interaccions reals, evitem el material audiovisual per aprendre
• Quantitat i qualitat en ambdues llengües
• Canviar de codi/ d’idioma: Aquest canvi continu entre llengua i llengua pot ser
  positiu!
• Programes per a pres i docents com els llibres “Hablando… nos entendemos los dos” i “Learning Language and Loving it”

PER A DUBTES I O MÉS INFORMACIÓ, POSEU-VOS EN CONTACTE AMB LA PAULA QUIRANTE, TÈCNICA REFERENT DEL SERVEI D’ATENCIÓ A LES FAMÍLIES D’ACAPPS:

saaf@acapps.org | tel./whatsapp 620 993 422

---