El sector català de la discapacitat reclama recursos, formació obligatòria i participació en la implementació del Codi d’Accessibilitat
El sector català de la discapacitat reclama formació obligatòria i conscienciació en matèria d’accessibilitat, tant per al personal tècnic de l’administració com per als agents de l’edificació i l’urbanisme perquè es pugui implementar correctament el Codi d’Accessibilitat. També reduir la burocràcia i la bretxa digital que dificulten l’accés a l’administració i reforçar la validació i la participació de les persones usuàries i de les entitats en les mesures proposades, així com augmentar els recursos destinats al seu desenvolupament. També és clau que els plans municipals es planifiquin amb temps i que l’administració compleixi i faci complir la llei.
Aquestes són algunes conclusions a què es va arribar el dimecres 10 de desembre a Barcelona en la jornada de reflexió Reptes, recomanacions i orientacions del Nou Codi d’Accessibilitat a Catalunya, norma aprovada fa dos anys al Parlament de Catalunya per desplegar la Llei d’Accessibilitat i en vigor des de març de 2024. La jornada estava organitzada pel COCARMI, màxim representant del col·lectiu de persones amb discapacitat a Catalunya i del qual la Federació ACAPPS n’és entitat membre.
Obertura institucional
En l’obertura institucional, el vicepresident primer de l’entitat, Albert Carbonell, va dir que “hem de construir un país on la diversitat no sigui una excepció sinó la norma” i va destacar que l’accessibilitat no només beneficia les persones amb discapacitat sinó el conjunt de la societat”.
Al seu torn, el responsable tècnic d’Accessibilitat del departament de Drets Socials i Inclusió, Jordi Oliva, parlà d’una norma “ambiciosa” amb un “objectiu complex” que és la supressió de les barreres, alhora que va fer una crida a prendre “embranzida” perquè no es dilueixi, per a qual cosa cal planificació i un treball conjunt i de suport mutu. Es tracta, va dir, d’un repte que ens interpel·la a tots, administracions i entitats.
Per la seva banda, Francesc Hernández, gerent de serveis socials de l’Àrea de cicle de vida i comunitat de la Diputació de Barcelona, apuntà que la norma representa un salt respecte les lleis vigents fins ara i afegí que “hem d’implicar-nos en la creació de recursos” que permetin la seva aplicació, perquè sense accessibilitat no és possible la plena participació a la societat.
En nom de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, la seva gerent, Marta Obdulia, recordà els molts anys de treball intens de les entitats en l’elaboració del Codi, aportant-hi propostes i millores i va fer referència, més enllà de les administracions, al paper i la necessària implicació del sector privat, com ara els comerços, en l’aplicació de la llei. També va parlar de la feina que ha començat a fer l’Oficina Tècnica d’Accessibilitat de l’Ajuntament de Barcelona.
Parlen persones amb expertesa en accessibilitat
Tot seguit, Marc Tapia, vocal de política lingüística de FESOCA, entitat que coordina el grup de treball d’Accessibilitat del COCARMI, i a preguntes d’Esther Jolonch, membre del comitè executiu del Comitè, va parlar d’un camí que no ha estat gens fàcil, on arribar a acords, fins i tot entre les mateixes entitats, ha costat, i d’una norma que hores d’ara té punts difícils d’entendre i algunes mancances. Al seu parer, falta molt per fer. Tapia va ser molt crític amb la classe política i amb els responsables de la Generalitat de tirar endavant les mesures previstes pel Codi. El seu desig seria que aquestes s’implementessin immediatament: “La llei s’ha de complir”.
A continuació, tècnics experts en accessibilitat de les diferents entitats membres, entre aquests, Domingo Reina, tècnic d’Accessibilitat de la Federació ACAPPS, van participar en dues taules rodones en què van detallar les mesures d’accessibilitat que s’haurien d’implementar en edificació (pública i privada, existent i de nova construcció), transport, urbanisme i productes i serveis p
er facilitar l’accessibilitat tenint en compte els diferents tipus de discapacitat. Van fer especial èmfasi en la importància de les mesures relacionades amb la comunicació d’emergències i incidències (en el transport sobretot), en l’àmbit sanitari i en els desplaçaments per la via pública.
Cada tècnic exposà les necessitats d’accessibilitat del seu col·lectiu, en el nostre cas la urgència de l’accessibilitat comunicativa per a les persones amb sordesa que es comuniquen en llengua oral. En tots els casos es va insistir que la formació dels agents implicats, i especialment en els serveis d’atenció a les persones, és clau per garantir l’accés als serveis i el gaudi dels drets en les mateixes condicions que la resta de la societat. Van coincidir que és hora de deixar enrere la “sensibilització” (tret de campanyes adreçades a la societat en general perquè encara hi ha molt desconeixement) i passar a l’aplicació, a l’obligació i, en últim terme, a les sancions per incompliment.
Perquè és una qüestió de llei i parlem de drets, no de favors, van dir. Van recordar, així mateix, que les entitats es posen a disposició dels municipis per ajudar-los a preparar els seus plans d’accessibilitat, que haurien d’estar enllestits el març de 2027. A la tarda, diversos grups de treball, amb participació dels assistents, van analitzar les barreres que encara persisteixen en cada àmbit (són especialment severes en el transport públic en general i a Renfe en particular), van exposar situacions viscudes i van fer públiques les principals demandes i conclusions.
La jornada va comptar amb el suport de la Diputació de Barcelona i del departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat.
Recommended Posts
Acompanyem a les famílies i a les persones que heu perdut audició
09 març 2026 - ACAPPS, acompanyament, Discapacitat, Persones Sordes, sordesa
Comunicat oficial I Federació ACAPPS
02 març 2026 - ACAPPS, Accessibilitat, Discapacitat, drets, Federació ACAPPS, Incidència política, salut, sordesa
