Amb el COCARMI demanem que els pressupostos públics posin la persona al centre

Barcelona, 25 de gener de 2019.- Com a entitat membre del Comitè Català de Representants de Persones amb Discapacitat (COCARMI), principal plataforma de defensa del col·lectiu a Catalunya, ens unim a la crida a la responsabilitat de tots els partits polítics, tant a nivell català com espanyol, perquè pensin realment en les necessitats de les persones a l’hora de proposar i/o aprovar els  pressupostos públics.

“Els pressupostos, tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Catalunya, no han de servir per confrontar territoris ni col·lectius vulnerables i amb risc d’exclusió social, com és el cas de les persones amb discapacitat”, assenyala el president del comitè, Antonio Guillén, qui afegeix que “han de servir per donar resposta a les necessitats socials de la ciutadania“. En canvi, continua, “han esdevingut una eina de confrontació, d’intercanvi de vots i favors, un trist espectacle que oblida les persones, que són les que haurien d’estar al centre de l’activitat política”.

En aquest sentit, l’aprovació dels pressupostos en ambdues cambres legislatives ha de ser entesa com un acte de responsabilitat compartida dels grups parlamentaris, tant al Parlament de Catalunya com al Congrés dels Diputats, per avançar cap a una societat més inclusiva. Segons Guillén, “sense l’aprovació de nous pressupostos difícilment es podrà donar resposta als grans reptes d’aquest 2019 com l’increment del Salari Mínim Interprofessional (SMI), l’actualització de les tarifes dels serveis d’atenció a les persones o el desplegament del Decret per una Escola Inclusiva”.

Aquest oblit de les necessitats de les persones ha quedat també palès en la convocatòria de subvencions del 0,7 per cent d’IRPF destinat a finalitats socials; en ella no s’ha valorat prou la continuïtat de projectes d’atenció a les persones en funcionament des de fa molts anys i que, fins ara, complementaven altres ajuts per a uns serveis que tenen uns costos superiors als que abona l’Administració. En aquest cas, les subvencions suplien la manca de finançament d’alguns projectes i serveis que la cartera de serveis socials no preveu, ja que no s’ha actualitzat en els darrers 10 anys i, per tant, no s’ajusta a les noves necessitats ni al nou model d’atenció centrat en la persona.

Per aquest motiu, el COCARMI insisteix a demanar, un cop més, l’actualització de la cartera de serveis socials perquè inclogui serveis que s’estan finançant a través de subvencions, com són els de fisioteràpia, logopèdia o el suport d’intèrprets de llengua de signes, entre d’altres. A més, també requereix que aquests serveis haurien de tenir prou dotació econòmica perquè hi accedeixin totes les persones que hi tenen dret, sense deixar fora ningú per manca de pressupost.

 

Font: COCARMI