FAQS. MASCARETES ACCESSIBLES

La mascareta, segons les darreres indicacions del govern català, passa  a ser obligatòria en tot moment: també en espais oberts i malgrat es compleixi amb la distància de seguretat.  Una nova mesura adoptada per frenar els brots de contagi. Sabem que l’ús de mascaretes preocupa a les persones amb sordesa i a les famílies, ja que impossibiliten poder llegir els llavis; que hi ha diverses iniciatives de mascaretes accessibles i que tot plegat genera dubtes sobre el seu ús, adquisició, seguretat, entre altres.

VOLEM DONAR RESPOSTA A CADA PREGUNTA SOBRE LES MASCARETES

Portem mesos treballant i fent recerca sobre les mascaretes i les diferents opcions que hi ha i tenim recopilades les respostes a més de 20 preguntes i dubtes que ens han arribat. Ara volem publicar-les i compartir-ho amb un especial FAQS sobre les mascaretes acccessibles.  Si tens alguna pregunta a fer, envia’ns-la i la incorporarem. Volem ser totalment transparents i la vostra participació ens ajuda a ser-ho!

ENVIA’NS LA TEVA PREGUNTA A:

comunicacio@federacioacapps.org

On es poden comprar mascaretes accessibles? Quin preu tenen?

Ara mateix no existeix cap organització o empresa que pugui vendre mascaretes accessibles homologades. Hi ha alguna entitat que ha fet mascaretes amb roba homologada, però no és el mateix.

Hi ha un problema amb la norma que permet homologar mascaretes higièniques, i és que no és possible homologar les que tenen un plàstic al davant de les vies respiratòries perquè no es va contemplat en la redacció de la normativa.

En no estar homologades algunes organitzacions n’han repartit però no es poden vendre.

El que han aparegut darrerament són mascaretes que s’estan acollint a altres normatives i estem fent la investigació jurídica sobre quina és la base legal que els permet sortir al mercat i amb quina certificació.

Cal tenir present que hi ha diversos tipus de mascaretes, per a usos sanitaris i per a usos industrials diversos, i cadascuna té una normativa específica, que en alguns requeriments concrets poden coincidir. No és senzill d’orientar-se entre tanta normativa diferent des de fora del sector de la producció industrial.

Certament algunes d’aquestes mascaretes són força prometedores. Hi ha un grup d’estudiants a la UPC que estan fent un desenvolupament interessant d’una mascareta totalment transparent.

Hi ha una empresa a Alacant que amb polipropilè n’està fent una altra també del tot transparent. És com la mascareta amb què als hospitals es subministra l’oxigen, d’aquell plàstic tou i flexible, que porta uns filtres que en canvien.

A la universitat de Lausane han fet un treball de més de dos anys en aquest terreny i sembla que tenen fet el desenvolupament d’un material transparent per fer les mascaretes i entraven en fase de producció.

Des de la Federació ACAPPS intentem contactar amb tots i cadascuna d’aquetes iniciatives, doncs el nostre interès és poder ajudar-les amb tot el què puguem.

En tot el recorregut que hem fet aquests mesos hem conegut motes persones i institucions que poden ajudar a aquestes iniciatives a accelerar i d’això es tracta. És una feina que no es veu, però al final és força feina!

Han aparegut també algunes iniciatives més tecnològiques, mascaretes que s’auto desinfecten amb rajos ultraviolats, o que es comuniquen amb l’smartphone. Són propostes d’un preu significatiu, però que totes van en la mateixa línia.

Pel que fa a la Federació ACAPPS, mentre res d’això obté homologació, vam publicar uns patrons amb un tutorial de com es confecciona per a qui vulgui fer-se’n una. S’ha de cosir a màquina. Una opció és encarregar-la a una botiga de confecció.

Un mateix es pot confeccionar una d'aquestes mascaretes a casa o és molt complicat?

És relativament senzill si saps cosir a màquina. Si no, pots portar els patrons, i fins i tot el tutorial que la Federació ACAPPS hem publicat, a una botiga d’arranjaments de roba.

El teixit adient es pot aconseguir fent una cerca bàsica per internet.

De quin tipus és el plàstic que porten a la part davant?

Aquest és un problema encara no resolt. Sovint s’està fent servir PVC (les tapes d’enquadernació que es venen a papereries) que acostuma a ser d’entre 135 i 200 micres de gruix. El problema és que no és un plàstic pensat per respirar-hi a menys de cinc centímetres de distància i desconeixem els additius que porta cada marca de plàstic per enquadernar.

El problema bàsic dels plàstics és que mantinguin la seva integritat i amb les mascaretes cal tenir present que, per netejar-les, s’han de mantenir 30 minuts submergides en una solució de 50 parts d’aigua per una de lleixiu i aquest pot alterar la integritat dels additius que porta el plàstic.

Des d’ACAPPS estem consultant a especialistes quins plàstics hi ha al mercat, de fàcil accés, que puguin mantenir la seva integritat malgrat que es rentin amb lleixiu. Per ara no hem trobat cap resposta ja que no es publiquen els components dels plàstics.

Per a un sol ús, el plàstic d’enquadernar pot ser útil, però desconeixem si manté la seva integritat quan estan exposats al lleixiu.

El plàstic no s'embafa quan parlem?

Si, és inevitable que després d’una estona portant la mascareta s’enteli. Hi ha alguns trucs per endarrerir-ho, tot i que inevitablement acabarà entelat.

Un truc és untar amb una gota de sabó o de pasta dentífrica el plàstic per dins. En acabar, amb una mica de paper de cel·lulosa (WC o de cuina) treure’n l’excés. També es pot fer amb un líquid especial que venen a òptiques. Aquesta solució endarrereix el moment en què s’entela, no ho evita.

Un altre truc és que el teixit de la part interior de la mascareta sigui de cotó, doncs és el material que més i millor absorbeix a l’hora que respecta la delicadesa de la pell de la nostra cara.

Realment el plàstic és prou clar perquè les persones amb sordesa puguin llegir bé els llavis a través d'aquesta mascareta?

En principi sí, tot i que no és una forma tant òptima de comunicar com sense portar mascareta. El problema principal està en la posició de l’interlocutor/a: com que el plàstic està al frontal, si estàs una mica de perfil la lectura labial no es pot fer prou bé. Pel que a la transparència del plàstic, i malgrat que totes tenen una mica de color blau o gris, no representa cap obstacle.

Són reutilitzables? Fins a quants cops es poden utilitzar?

La normativa exigeix que totes les mascaretes higièniques reutilitzables es puguin rentar com a mínim cinc cops. Això dependrà de la tela amb què estiguin fetes. Al mercat n’hi ha que aguanten cinc, deu i fins i tot 30 rentades.

El Ministerio de Indústria, Comercio y Turismo exigeix que es puguin rentar de maneres molt concretes per eradicar-ne el virus: rentar-les a màquina a 60º; a mà després d’estar en remull 30 minuts en aigua i lleixiu o amb productes virucides homologats. Pel que fa a les mascaretes accessibles, per reutilitzar-les, cal rentar-les amb aigua i lleixiu. El problema actual és trobar un plàstic que garanteixi la seva integritat després d’exposar-lo al lleixiu.

Es posen igual que les altres mascaretes?

Sí, es posen igual. Moltes tenen en compte els implants i els audiòfons de manera que, com en els patrons que nosaltres hem proposat, posen les gomes darrera el cap -enlloc de darrera les orelles- o amb tensors i no pas amb gomes.

Es pot respirar bé malgrat el plàstic? No donen sensació de falta d'aire?

Aquest és un tema clau. Des de la nostra perspectiva hi ha tres elements determinants de la normativa i un quart que cal tenir molt presents. Un d’ells té a veure amb l’oposició a la respiració que planteja la mascareta.

Aquesta dada es pren mesurant la pressió atmosfèrica diferencial a l’interior i a l’exterior de la mascareta, que ha de ser inferior a 60 Pa/cm2.

Per tal que les mascaretes que incorporen un plàstic davant les vies respiratòries no plantegin una oposició a la respiració excessiva cal un exercici de disseny de la mascareta que és senzill d’entendre.

Pensem en com són les mascaretes de tela: un rectangle que ens cobreix de galta a galta, de sobre el nas a la barbeta. La part de la mascareta que està en contacte amb la pell està “tapada” no permet l’entrada d’aire. L’aire només entrarà per la part de tela que està separada de la cara.

A les mascaretes accessibles aquesta part de tela parcialment està coberta pel plàstic, que és impermeable i no permet l’entrada de l’aire. Així cal fer-ne un disseny que ampliï la superfície de tela que no estigui “tapada” per la pell de manera que permeti l’entrada de l’aire.

Per això és molt important que les mascaretes compleixin la normativa, no només comprovant el comportament dels seus components per separat (la tela) sinó el comportament de la mascareta en el seu conjunt.

Cal garantir mascaretes accessibles, segures i que protegeixin davant del Covid19.

 

Com es renten? Poden anar a la rentadora?

La normativa indica tres formes possibles de neteja de les mascaretes que permeten assegurar que s’elimina el virus de les mascaretes, però cal tenir present que la normativa està pensada per mascaretes higièniques reutilitzables ordinàries, fetes totes de tela, que sí que poden anar a la rentadora.

Pel que fa a les nostres mascaretes el tema del rentat té una importància cabdal, doncs el plàstic condiciona molt de quina manera les podem netejar: no es poden posar a la rentadora doncs el plàstic s’espatllaria, es deformaria i no conservaria la transparència.

Així a les mascaretes accessibles reutilitzables de roba els queda o bé el rentat a ma després de submergir-les mitja hora en una solució de 50 parts d’aigua per una de lleixiu, o bé els sprays virucides que el Ministerio ha homologat.

La forma senzilla per poder-les netejar a casa és doncs el rentat mà amb lleixiu. Estem consultant si aquesta opció és segura ja que el lleixiu pot alterar els additius del plàstic i fer-los perdre la integritat.

El plàstic de la mascareta no s'espatlla o ratlla amb els rentats?

Sí, aquestes mascaretes amb plàstic incorporat no es poden posar a la rentadora perquè es parteixen, perden la transparència i amb els 60º necessaris per eliminar el virus es deformen.

El lleixiu, que és l’opció del rentat a mà, pot fer perdre la integritat del plàstic i esdevenir perillós de respirar-hi al costat. És el que estem investigant ara mateix.

Són eficients contra el virus? Protegeixen com les altres?

Si estan homologades sí, doncs la normativa exigeix que els fabricants i distribuïdors se n’assegurin que compleix determinats valors d’eficiència de filtració i de respirabilitat i que els mantingui després d’un mínim de cinc rentades.

El problema és que el Ministerio de Indústria Comercio y Turismo, quan va fer la normativa i va definir com havien de fer les proves a les mascaretes els laboratoris que certifiquen les mascaretes, no va pensar amb les persones amb sordesa i les mascaretes accessibles. Les indicacions que ha donat als laboratoris és que han de fer les proves en pla al teixit que hi ha just davant les vies respiratòries.

Però les mascaretes accessibles tenen un plàstic davant les vies respiratòries. Per tant, amb la normativa actual és impossible que cap mascareta accessible presumeixi d’estar homologada.

El què estem intentant a la Federació ACAPPS és que laboratoris facin la prova al comportament global de la mascareta, no només del teixit. Són més exigents, però al mateix temps més reals. En aquesta prova es fa un simulacre de les condicions en què una persona les portaria i se’n comproven els valors de filtració i respirabilitat.

Si aconseguim fer aquestes proves no podrem dir que estan homologades, però podrem dir que compleix amb els valors de respirabilitat i eficiència de filtració que exigeix la norma. És a dir, que són mascaretes segures i que protegeixen del virus.

Ara estem intentant també trobar el plàstic idoni per posar a prova el prototipus que tenim preparat.

Són mascaretes segures?

Les mascaretes que puguin acreditar que compleixen una eficiència de filtració superior al 90% i una oposició a la respiració inferior a 60 Pa/cm2, que mantenen aquests valors després de cinc rentats normatius, que el plàstic manté la seva integritat després del rentat i que és apte per respirar-hi a menys de cinc centímetres de distància, sí.

Cal anar en compte i si tenim dubtes, preguntar. Que el teixit que porta la mascareta estigui homologat no vol dir que ho estigui el conjunt de la mascareta.

Estan homologades?

Per homologar una mascareta higiènica reutilitzable cal demostrar que el material que hi ha just davant les vies respiratòries permet una filtració del 90% de les partícules de 3 micres o més i que manté una oposició a la respiració inferior a 60 Pa/cm2.

Això impossibilita que les mascaretes higièniques accessibles siguin homologables, doncs el material que hi ha just davant les vies respiratòries és plàstic, que ni filtra l’aire ni permet respirar-hi a través. El que sí que està homologat és el teixit que porten aquestes mascaretes.

Algunes organitzacions i empreses, nosaltres entre elles, estem intentant avaluar el comportament de les mascaretes a laboratori fent les proves de mascaretes més exigents, que estan dissenyades per a posar aprova el conjunt de la mascareta i no el material del què estan fetes.

Això no permet dir que tens la homologació, però et permet assegurar que compleix les exigències i requeriments del procés d’homologació. Més i tot.

Així cal assegurar-se en la informació que ens donin que el que hagin posat a prova sigui la mascareta, no pas el material de la mascareta. Per als consumidors és molt complicat i  per això reclamem una normativa que inclogui el cas de les mascaretes accessibles a la comunicació. En aquest sentit, través de FIAPAS, l’organització estatal de la que la Federació ACAPPS formem part, estem demanant al Ministerio que clarifiqui la normativa sobre les mascaretes higièniques reutilitzables accessibles.

Hi ha mascaretes accessibles infantils?

Quan n’hi hagi per a adults n’hi haurà per a infants, doncs és una qüestió de tallatge. Des de la Federació ACAPPS hem publicat uns patrons per a adults per tal que tothom qui vulgui es faci una mascareta artesanal. Com no hem fet encara les proves, especialment les de respirabilitat, no hem publicat els patrons infantils. Els infants podrien trobar-se entre la pressió de la consigna de no treure’s la mascareta i la dificultat de respirar. Tot i que estem força convençuts de la validesa dels nostres prototips hem volgut ser escrupolosament prudents en aquest sentit per evitar-nos ensurts.

El prototip de mascareta de la Federació ACAPPS, en quina fase està?

Ara mateix estem fent recerca de plàstics aptes.

Ens trobem que els propis fabricants de plàstic sovint desconeixen al 100% les propietats dels productes que produeixen i fins que no els posen a prova no poden assegurar què resisteixen.

Estem col·laborant amb el departament d’I+D d’una empresa petroquímica de Tarragona per trobar un plàstic que es pugui produir en forma de làmines, que mantingui la integritat i transparència en la seva exposició al lleixiu i que sigui semirígid per poder-lo cosir.

A més, els hem demanat que, preferentment, sigui plàstic d’origen vegetal, biodegradable o totalment reciclable.

Quan el tinguem, ja tenim el laboratori que ens pot fer les proves adaptades a la mascareta accessible. Això no suposarà poder homologar-la, sinó que podrem garantir que han passat unes proves més exigents de les que requereix l’homologació i les ha superades.

Quan preveieu, des de la Federació ACAPPS, que tindreu la mascareta homologada?

No ens atrevim a posar data, doncs en gran part no depèn de nosaltres. Però podem assegurar que fem tot el que podem amb les empreses amb les que col·laborem per intentar arribar a l’entrada del nou curs.

Què garanteix l'homologació d'una mascareta?

L’homologació garanteix bàsicament tres coses: que és segura per a qui la porta, que és segura per la gent del seu entorn perquè compleix la seva funció i que és un producte de consum raonable.

Per això la normativa fixa tres mesures:

  • L’Eficiència de Filtració, que garanteix que no permet que les partícules de 3 micres o més que expulsem en la respiració surtin fora de la mascareta en un 90% o més. Aquesta mesura fa referència a si compleix la seva funció
  • L’oposició a la respiració o respirabilitat, que ha de ser inferior a 60 PC/cm2. Aquesta mesura fa referència a la seguretat de qui la porta.

Que manté aquests valors després de 5 rentats normatius. Aquesta mesura fa referència a que no ens pugui vendre una mascareta reutilitzable que perd les seves propietats quan es reutilitza

Ja hi ha iniciatives d'aquest tipus. No estan homologades?

La normativa actual de mascaretes higièniques no permet que les mascaretes que tenen un plàstic just davant les vies respiratòries superin les proves que requereix l’homologació. Sí que està homologat el teixit que porten aquestes mascaretes.

En no estar homologades, cap organització les pot comercialitzar sota la normativa UNE 0065 que és la de les mascaretes higièniques, ja que podria suposar unes sancions molt importants administratives per la via de consum fins i tot penal si es pogués demostrar contagi. Ara bé, la normativa UNE0065 no obliga a comercialitzar tenint el certificat d’homologació, només obliga a assegurar-se que compleix els valors que exigeix l’homologació.

D’aquesta manera, si es fa servir una tela homologada i un plàstic al que no se li facin més grans els forats del cosit amb una tensió mínima raonable i té un disseny que amplia la superfície de tela que permet l’entrada d’aire, hom pot suposar que en principi hauria de complir les exigències de l’homologació. Nosaltres som partidaris de recomanar només les que puguin assegurar que han posat a prova la mascareta sencera i no només la tela.

D’altra banda apareixen iniciatives que han posat a prova la mascareta en altra mena de normatives. Algunes d’elles prometedores. Cal mirar cas per cas i consultar la normativa a la que s’acullen i la certificació que tenen del seu compliment.

Quan tingueu les mascaretes, n'enviareu a les persones sòcies d'ACAPPS?

Ens hauria agradat poder-les enviar a cada persona associada però no creiem que sigui viables pels costos que ens representarà:

  • Portem mesos treballant en el prototipus, adquirint materials diversos
  • Les proves de laboratori costen prop d’uns 3.000 €, suposant que el prototipus compleixi tots els requisits a la primera. En cas contrari, caldrà repetir-les.
  • De moment, el cost de producció d’una mascareta oscil·la entre els 5 i 7 euros, en funció dels materials que haguem de fer servir definitivament i del prototip final.
  • L’enviament afegeix una despesa més.
  • Som 1.100 persones sòcies. Ens és inviable assumir econòmicament aquest cost (calculat en 12.000€ aproximadament).

El que sí que podem assegurar és que volem garantir uns preus accessibles i que a les persones sòcies els surti tant econòmic com siguem capaços d’aconseguir.

A ACAPPS en tindreu d'aquestes mascaretes per quan vinguem a una tutoria amb el nostre tècnic/a?

De moment a ACAPPS tenim mascaretes que ens han donat diferents organitzacions: el Govern Central a través del CERMI, el Consell de la República, el Departament de Salut, l’Ajuntament Barcelona –a través de l’IMPD- i el de Santa Coloma de Gramenet . També tenim pantalles de protecció facial, les Maskcat, produïdes per Disseny3D i que està promocionant la Cambra de Comerç que produeix Disseny3D.

Cada sistema de protecció és adient per a situacions diferents i haurem de complir la normativa.  Quan puguem comercialitzar i distribuir les mascaretes, en tindrem també a la seu d’ACAPPS.

Quan tinguem les mascaretes accessibles fetes veurem quins usos podrem donar per si hem aconseguit canvis en la normativa.

Cal tenir en compte que, tot i que superem les proves, no estaran homologades i estem demanant opinió jurídica si és assimilable el tipus de certificat que podem aconseguir del laboratori per a poder-les assimilar a les mascaretes higièniques.

Tanmateix hem de saber que una mascareta higiènica no és un EPI (equip de protecció individual), així que en casos de riscos laborals estem obligats a usar altres mecanismes.

Si són útils a les persones amb sordesa i altres col·lectius de salut mental com és que costa tant que s'homologuin? Hi ha ajuda de l'administració pública peer fer-ne'n i garantir-ne'n?

Des de la Federació ACAPPS hem estat en permanent contacte tant amb el Departament de Salut com amb el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i els hem requerit a que emprenguin la iniciativa, tant pel que fa a les mascaretes accessibles com pel que fa a garantir l’accessibilitat de la comunicació que han estat emetent durant la crisi.

En el tema de les mascaretes cal dir que hi ha diversos fronts oberts. Està la regulació, la normativa, que depèn del Govern Central i que FIAPAS està treballant perquè responguin a les necessitats del nostre col·lectiu regulant les mascaretes accessibles.

Des de la Federació ACAPPS efectivament pensem que les Administracions Públiques han de liderar la recerca de solucions en aquest sentit si el mercat no ho fa pel seu compte.

És per això que, en el seu moment, vam demanar al Departament de Salut que contactés amb l’Institut de recerca de la Universitat de Lausane que va anunciar que havia aconseguit sintetitzar un plàstic transparent que podia substituir les mascaretes quirúrgiques.

D’altra banda a l’Ajuntament de Barcelona els vam demanar assessorament per part del seu departament de riscos laborals perquè poguessin valorar la nostra estratègia alternativa a una homologació impossible i ens han donat suport en la iniciativa.

És cert que ens està costant avançar, però hem de tenir en compte que durant moltes setmanes la preocupació era aconseguir EPI’s, fossin accessibles o no. I que la realitat de com s’ha manifestat la crisi no ha permès dedicar tot el temps necessari a qüestions importants com l’accessibilitat a la comunicació de les mascaretes, doncs les urgències s’han estat acumulant.

El que sí que volem des de la Federació ACAPPS és que quedi constància de les mesures que cal emprendre quan tot ens permeti retornar a un ritme de treball més normalitzat per garantir que l’acció de governs i administracions públiques no deixa de costat el nostre col·lectiu.

Aquesta posició no frena en absolut la nostra exigència. Des que va començar l’Estat d’Alarma les organitzacions de la Discapacitat a través del COCARMI, la Federació ACAPPS entre elles ens hem reunit cada 10 dies o setmanalment amb la Generalitat (Salut i Treball, Afers Socials i Famílies) per fer seguiment dels problemes específics dels col·lectius als que representem cada organització, l’afectació del virus als serveis que realitzem i les dificultats per operar que ens hem anat trobant. En aquestes reunions hem plantejat la necessitat de fer accessible la comunicació i els EPI’s. Tanmateix la realitat ara és la que és i ens cal avançar en totes les direccions.

Sóc una persona amb sordesa. Estan molt bé les mascaretes però només tenen sentit si les porten les persones amb les que ens hem de comunicar, tinguin sordesa o no. Com arribaran a aquestes persones? Comerços, administracions, escoles, companys de feina?

Certament aquest és el problema: cal que les mascaretes que porten les persones que es comuniquen amb persones amb sordesa siguin accessibles, no és suficient que les portin les persones amb sordesa i la seva família. Ja està bé que es puguin comunicar entre elles oralment, però del què es tracta és de fer accessible tota la comunicació interpersonal.

Per aconseguir que les persones que es comuniquen amb persones amb sordesa portin una mascareta accessible en els espais públics o d’atenció al públic cal que existeixi una mascareta que superi els requisits legals i sigui assumida com a mesura de protecció de riscos laborals.

En aquest sentit la mascareta que podem impulsar des de la Federació ACAPPS tindrà efectes importants, però limitats també, doncs les mascaretes higièniques no són considerades EPI’s.

Són les quirúrgiques i FFP2 i FFP3 les que si són considerades EPI’s. Ara bé, tot i que els prototip que estem fent potser acabi superant els valors d’alguna d’aquestes mascaretes, la seva producció requereix un tipus d’indústria diferent a la indústria tèxtil ordinària.

Caldria recórrer a la indústria tèxtil sanitària, que ara mateix està sobre-escalfada produint EPI’s per a 48 milions d’habitants a España, sense capacitat per cobrir aquestes necessitats de manera que el govern central ha acabat recorrent a les subhastes dels mercats internacionals.

Cal ser realistes i assumir que la solució estructural trigarà.

Tanmateix, des de la Federació ACAPPS estem plantejant també al Departament de Salut les reflexions que alguns científics estan plantejant a publicacions científiques de prestigi, en què posen de manifest que determinat tipus de pantalles facials redueixen molt l’exposició al virus i que aquests EPI’s són reutilitzables. Confiem en què arribarà un moment en què l’ús de les pantalles facials es normalitzarà per a moltes més situacions de manera normativa, limitant així els espais en què els EPI’s impedeixen la comunicació amb les persones amb sordesa.

Hi ha opinions d’epidemiòlegs d’arreu que defensen que no és raonable estar un any o més – el temps que pot trigar en comercialitzar-se una vacuna – fent que 48 milions de persones a España (446 milions a la Unió Europea) es posin, cada vegada que surtin de casa, una mascareta rebutjable a les quatre hores o abans. La despesa pública i privada que això pot suposar i l’impacte sobre el medi ambient no sembla assumible.

Teniu suport de les administracions o d'empreses per poder-les fer?

En el camí que hem emprés des del mes de març hem trobat empreses, institucions i persones fantàstiques. Una de les feines que no voldrem deixar de fer al final de tot aquest procés és un reconeixement públic.

El procés per aconseguir una mascareta que compleixi els valors que requereix la normativa i poder-ho acreditar és una cursa d’obstacles que en alguns trams hem fet acompanyats de persones que ens han donat suport i que la seva contribució ha estat cabdal. Queda compromès en el nostre calendari de futur emprendre una acció de reconeixement cap a totes aquestes persones. Art&Seams, la dissenyadora del nostre prototip, una empresa del packaging alimentari, una empresa del polígon petroquímic de Tarragona que ens assessora amb el plàstic, empreses que ens han ofert el seu producte a preus simbòlics que hem hagut de rebutjar per no ser normatius, persones de laboratoris que per convèncer als seus caps de les adaptacions que haurien de fer-nos han hagut de fer hores i hores a càrrec seu. Vivim en un lloc que compartim amb gent meravellosa i caldrà reconèixer-ho i celebrar-ho!

Quina diferència hi ha entre la mascareta i les pantalles protectores facials, que també són totes transparents i ja se'n comercialitzen?

El virus es transmet a partir de les partícules que expulsem a través de les vies respiratòries quan entren en contacte amb boca, nas o ulls. Les pantalles ens protegeixen els ulls i de les partícules més grans que poden expulsar per les vies respiratòries les persones que tenim davant nostre.

Tot i així, poden quedar suspeses en l’aire una certa quantitat de partícules que les persones que tenim al nostre voltant puguin respirar. D’aquestes partícules les pantalles sovint no ens en protegeixen prou, tot i que s’estan fent desenvolupaments tècnics que les milloren de manera molt significativa.

És per això que la normativa demana que cadascú porti una mascareta que garanteixi que les partícules que cadascú emet quedin a la mascareta o la pantalla.

De moment la mascareta es considera la mesura normativa. Caldrà veure en desenvolupaments industrials futurs i valoracions normatives de més endavant com evoluciona el tema.

Crec que hem de tenir present que tot això ha d’evolucionar encara i molt.

Rentar-se les mans amb freqüència és l’altra mesura, doncs ens toquem la cara centenars de cops al dia sense adornar-nos-en. La pantalla té l’avantatge que alguns models eviten que ens la toquem, reduint un dels riscos de contagi.

I finalment la distància facilita que la concentració de virus que podem arribar a respirar sigui molt menor, de manera que no hi hagi prou càrrega viral per contagiar-nos.