Què és la sordesa?

La sordesa és la pèrdua d’una funció anatòmica i/o fisiològica del sistema auditiu. La seva conseqüència immediata és una discapacitat per sentir-hi, que implica un dèficit en l’accés al llenguatge oral.

L’audició és la principal via a través de la qual es desenvolupa el llenguatge i la parla. Per tant s’ha de tenir present que qualsevol trastorn percepció auditiva de l’infant, en la primera edat, afectarà el seu desenvolupament lingüístic i comunicatiu (FIAPAS 1990)

Hi ha  diferents tipus de sordesa en funció de quan s’adquireix, on hi ha la lesió i el grau de pèrdua d’audició:

Depenent del moment d’aparició de la pèrdua auditiva, del tipus i el grau d’aquesta, les conseqüències que té la sordesa sobre el desenvolupament comunicatiu i lingüístic de la persona variaran i condicionaran l’orientació i el tractament audioprotètic i de rehabilitació auditiva que, en cada cas, sigui necessari aplicar. L’objectiu: que la persona amb discapacitat auditiva pugui desenvolupar amb més facilitat i més naturalment totes les seves capacitats i habilitats cognitives, comunicatives i lingüístiques, i accedir a millors opcions vocacionals i laborals.

Detecció, diagnòstic i tractament

Cal fer una exploració auditiva per avaluar la resposta de l’oïda mitjana i interna del pacient davant un estímul sonor específic. Una de les proves per identificar el grau de pèrdua d’audició és l’audiometria tonal. Aquesta prova implica la determinació dels llindars auditius, que plasma en un audiograma la representació gràfica del nivell de pèrdua auditiva en totes dues oïdes.

Existeixen altres proves fonamentals per al diagnòstic de la hipoacúsia, com les proves de diapasó, ideals per distingir entre hipoacúsia neurosensorial i conductiva. A més, la impedanciometria, que avalua la resistència de l’oïda mitjana a un estímul sonor, proporciona informació valuosa sobre la pressió en aquesta zona de l’oïda, la mobilitat del timpà, la continuïtat sonora i altres paràmetres crucials per establir un diagnòstic precís.

En el cas dels infants, per detectar la sordesa primerenca, s’acostuma a fer la prova de Potencials Evocats Auditius de Tronc Cerebral (PEATC). Aquesta avaluació mèdica implica l’ús d’elèctrodes d’un sol ús que registren l’activitat cerebral, permetent determinar la sensibilitat als estímuls auditius.

Font: Confederación FIAPAS