Reivindiquem les pròtesis auditives com un dret universal de les persones sordes

El passat 15 de febrer vam participar a la consulta pública que va obrir el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat sobre el projecte d’Ordre que modifica i actualitza la situació dels audiòfons i components externs dels implants  en la cartera ortoprotètica (annex VI del Reial Decret 1030/2006 pel que s’estableix la Cartera de Serveis Comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per la seva actualització). Des de la Federació ACAPPS, com a entitat representant de Catalunya del col·lectiu de persones sordes que es comuniquen oralment, vam fer arribar els següents punts pels quals estem treballant per aconseguir que tothom pugui accedir a les pròtesis auditives:

LES NOSTRES DEMANDES EN 7 PUNTS CLAUS

1. Les pròtesis auditives (audiòfons i implants) han de ser tractades com un dret de totes les persones sordes, amb independència a la seva edat i/o condició econòmica. Poder sentir i entendre és una necessitat i s’ha de garantir que totes les persones sordes i families hi puguin accedir.
2. Els audiòfons són la única pròtesis externa de tota la Cartera Ortoprotètica amb un límit per raó d’edat (16 anys). Aquesta mesura no té cap justificació mèdica o rehabilitadora i, molt menys, jurídica o legal. Els 16 anys són una edat decisiva en la vida de qualsevol jove i tenir garantida la pròtesis auditiva al llarg de la seva vida és essencial en el seu itinerari vital, acadèmic i d’accés a la feina. Els audiòfons han de ser una prestació universal per a qualsevol persona sorda que així li indiqui el seu metge otorinolaringòleg. Recentment, s’ha considerat per part del Ministeri una possible ampliació del límit d’edat de forma gradual en dos anys en dos anys que en cap cas compartim. L’ampliació hauria de realitzar-se en un únic termini i per a tot el tram d’edat.
3. Actualment, l’import de la prestació econòmica per a l’adquisició d’audiòfons cobreix només una tercera part del seu cost. Això suposa un impacte important en l’economia de la familia i no totes tenen la capacitat per assumir-ho. També incidir en la necessitat que la prestació doni cobertura a models d’última generació i que incorporin la bobina inductiva per a la connexió amb els mitjans de suport a la comunicació (bucles i/o sistemes FM).
4. Que la prestació s’amplii també a les sordeses unilaterals, ja que aquestes també tenen conseqüències importants en el desenvolupament d’un infant i han de ser tractades.
5. Encara que sigui competència de cada comunitat autònoma, incidir en la necessitat que les persones sordes i/o families puguin escollir lliurement el dispensador de les seves pròtesis auditives perquè hi hagi varietat i qualitat en l’oferta i que la prestació no sigui per reintegrament de despeses, ja que obliga a les families a fer el desemborsament inicial.
6. La renovació de la cartera ha de contemplar la implantació bilateral en el cas de l’implant coclear i incorporar la reniovació de tots els components externs dels implants auditius. De forma que qualsevol dels components externs dels implants pugui ser renovat de forma independent (processador, cables, antena/bobina, micròfon, iman o portapiles/portabateries) i que s’incloguin les bateries.
7. Per últim, els imports fixats estan massa ajustats i es posa en risc que els implants i els seus components externs no siguin d’última generació i/o fins i tot quedin obsolets en un breu terminii de temps des de la seva adquisició. Per això, la renovació de la cartera ha de garantir que els productes que ofereix el Sistema Nacional de Salut siguin d’última generació.