Escola de Famílies: descobrim les opcions de connectivitats dels audiòfons i implants coclears per treure’n el màxim rendiment

No hi ha comentaris

1417

La tecnologia és imparable. I els audiòfons i implants coclears i les múltiples opcions de connectivitat que actualment tenen a tabletes, ordinadors, telèfons mòbil i aplicacions, tot un món! Per no perdre’ns-hi i per conèixer i saber terure el màxim rendiment dels audiòfons i/o implants cocelars dels infants i joves amb sordesa, vam convidar en línia a la Guillermina Achleitner, audiòloga del grup RVAlfa i de l’Hospital Trias i Pujol.

Fem un resum de la seva presentació per si no vau poder assistir!

CONSELLS SOBRE TRANSMISSIÓ DEL SO PER A INFANTS USUARIS AUDIOFONS I/O IMPLANT COCLEAR.

PRIMER. Què entenem per connectivitat?

La connectivitat significa connexió, comunicació entre dos o més dispositius que ens permeten transferir el so entre si de forma inalàmbrica, wireless (inducció magnètica, bluetooth, ..)

En la inducció magnètica, tenim el bucle magnètic en que per accedir-hi només cal que la persona que porta audiòfon i/o implant coclear el posi a la posició T.

Les diferents opcions de connectivitat la poden utilitzar totes persones amb pèrdua auditiva de diferents tipus, grau, etiologia. S’haurà de tenir en compte el temps de deprivació auditiva, l’edat i el nivell d’intel·ligibilitat de la parla.

SEGON. Per què és important la connectivitat?

La connectivitat és molt important per als infants amb sordesa.

Aquests sistemes de comunicació fan que la senyal arribi neta i l’apropen al processador de l’implant coclear o a l’audiòfon de l’usuari. No milloren la intel·ligibilitat sinó que reprodueixen el nivell de comprensió que tindria la persona en un ambient silenciós.

TERCER. És l’oïda qui escolta, és el responsable dels resultats?

Qui escolta és el CERVELL. L’absència d’estimulació o una estimulació auditiva deficient porta a una alteració de la funcionalitat auditiva.

L’oïda intern és el receptor de la via auditiva. Després i a través del nervi, tota la informació que entra per l’implant coclear o pels audiòfons arriba a la cortesa i al cervell i a la cortesa cerebral auditiva que és la responsable de processar tota la informació que arriba.

Quan es diagnostica un infant amb una pèrdua d’audició s’inicia un procés en el que intervenen, a més de la família, molts professionals (otorrinolaringòleg, audiòlegs/gues, logopedes, mestres, …). L’objectiu compartit: superar totes les fases de l’estimulació auditiva per aconseguir la normalització auditiva (tant desitjada) i equiparar l’edat auditiva de l’infant amb l’edat cronològica. Per poder-ho assolir és fonamental que l’infant porti tots aquests sistemes de comunicació que l’ajudaran en moltes situacions.

Un infant amb sordesa amb les seves pròtesis -ja sigui audiòfons, dos implants coclears o bé un audiòfon i un implant coclear- i en un ambient favorable es pot valdre, actualment, sense cap dificultat. Ara bé, quan les situacions són adverses, desfavorables auditivament (ambients amb soroll) sempre estarà en desavantatge enfront l’infant oient.

L’únic que elimina aquestes barreres ambientals són els sistemes de connectivitat.

El sistema auditiu humà és molt més eficaç que qualsevol sistema informàtic a l’hora d’entendre la parla en ambients sorollosos. Una de les tasques més importants del cervell és tractar amb les enormes quantitats de sorolls que hi ha en el món que ens envolta.

És capaç de processar tota la informació que li arriba i quedar-se amb allò que realment l’interessa. En audiologia es parla de figura-fons que es poder-se centrar en el missatge, en la paraula, i poder filtrar tot el que passa al nostre voltant. Aquesta funció només es pot portar a terme si la senyal arriba a la cortesa pels dos oïdes i de manera equilibrada.

Amb una audició binaural (els dos oïdes porten pròtesis) el cervell necessita una audició equilibrada per les dues oïdes per poder processar tota aquesta informació. La figura-fons auditiva és separar el que jo vull del fons i només es pot aconseguir amb la binauralitat.

El volum, d’un nen o un adult que només sent per una oïda sent més baix que algú que porta pròtesis en les dues oïdes. És un fenomen de sumació que es produeix a nivell cortical.

QUART. Quines avantatges té la connectivitat?

Que hi ha una transmissió directa del so. No utilitzem cables: podem aconseguir la binauralitat en tota la transmissió del so, parlar per telèfon, per l’aula, major privacitat, …

Connectivitat, COM? La binauralitat traslladada a la connectivitat per respectar que arribi a les dues pròtesis que porti. Si un infant té dos implants coclears, 2 audiòfons o implant + audiòfon traslladar la binauralitat a la connectivitat perquè tots els dispositius que connectem respectin les dues pròtesis auditives.

Connectivitat, QUAN? Hi ha diferents estudis sobre quan començar amb la connectivitat en un infant.

Per a la Guillermina caldria començar el més aviat possible, és a dir, ens hauríem de plantejar posar aquestes sistemes de comunicació en el moment de l’adaptació dels audiòfons o en la connexió dels implants coclears.

Per a ella, hi ha una raó molt senzilla per explicar aquesta necessitat: la plasticitat cerebral que té un infant en els dos primers anys i que no torna mai més. Per això, opina que és molt important garantir las “empremtes” auditives que creen en l’infant i que cal aprofitar. Quant més temps passa més costarà equiparar l’edat audiològica a l’edat cronològica i que hi hagi cap desfassament amb les etapes del llenguatge de l’infant. Donar una informació nítida del missatge és la base pel desenvolupament del llenguatge de l’infant. Els infants des de petits estan exposats a 2 o 3 idiomes aleshores la riquesa fonètica és molt gran. Una persona que ha perdut l’audició d’adult si entén el 50% del missatge pot entendre el que li diuen però un infant no és capaç de fer-ho. Els infants no poden perdre cap paraula, ni fonema i la informació els ha d’arribar clara.

CINQUÈ. Situacions auditives a l’aula

Soroll. Reverberació. Distància

Totes aquestes situacions influeixen de manera negativa en l’escolta de l’infant. La relació senyal – soroll, que és la diferència que hi ha entre el missatge que li arriba a l’infant i el soroll- de qui ha de fons. Amb un infant oient aquesta relació ha de ser de +10. Això vol dir que si el soroll és de 60 la paraula és de 70.

Amb un infant amb pèrdua d’audició, encara que estigui perfectament equipat amb audiòfons o implants coclears, aquesta relació ha de ser de +20. Amb el soroll que hi ha en una aula, és impossible que es pugui mantenir aquesta relació.

No és suficient que l’alumne/a amb sordesa estigui a primera fila. És molt important que en totes les classes s’utilitzin els sistemes de comunicació. Segons la Guillermina també s’haurien d’utilitzar fora de l’escola, a casa, en el parc, anant en bici, en el cotxe, …

SISÈ. Aprenentatge incidental i connectivitat

L’aprenentatge incidental es produeix amb l’accés a la informació del que passa al seu voltant encara que no vagi dirigida a ell. Aquest es dona en situacions no estructurades d’aprenentatge. El 80% de l’aprenentatge dels infants es produeix de manera incidental.

Per això, és important aprofitar les situacions de la vida quotidiana per poder reforçar el llenguatge en els nens.

PER SABER-NE MÉS: ENLLAÇOS D’INTERÈS EN CONNECTIVITAT