Reivindiquem la diversitat comunicativa de les persones amb sordesa: el 98% es comuniquen parlant en llengua oral

En el marc del Dia Internacional de les Persones amb Sordesa, el diumenge 26 de setembre, la Federació d’associacions catalanes de famílies i persones amb sordesa (ACAPPS) reclamem que es garanteixi el seu dret a la comunicació amb subtitulació, bucle magnètic i mascaretes transparents.

Barcelona, 23 de setembre.- Malgrat l’evolució positiva de la pandèmia per la COVID-19, les mesures preventives continuen actives amb l’ús obligatori de mascaretes en espais interiors i a l’exterior, quan la distància entre persones és inferior a 1,5 metres. Davant d’això, les persones amb sordesa continuen sent les grans perjudicades.  A Catalunya viuen prop de 180.000 persones amb problemes d’audició. El 98% del col·lectiu es comunica parlant en llengua oral i llegeix els llavis per comunicar-se. Per a elles, les mascaretes continuen sent una barrera de comunicació que els ha fet perdre l’autonomia en tots els àmbits, a la feina, a l’escola o en les gestions quotidianes. Malgrat que la persona amb sordesa porti audiòfons o implants coclears, amb la mascareta, el so que els arriba, és menys clar i a menys volum. Això els dificulta comprendre allò que els diem i, a més, en quedar la boca tapada, tampoc poden llegir els llavis.

Malgrat que ja hi ha la solució, les mascaretes transparents (que van ser incloses en la normativa de mascaretes higièniques el febrer de 2020 per assegurar que fossin segures i funcionals), des d’ACAPPS denunciem que, a la pràctica, ni l’administració ni el sector privat n’ha generalitzat el seu ús. “Malgrat la campanya de sensibilització #VullLlegirElsLlavis que vam posar en marxa ara fa un any i que hem estat reivindicant l’ús de mascaretes transparents, lamentem que encara no s’hagi aplicat de forma generalitzada el seu ús als centres educatius, a les administracions públiques ni al sector privat, tret de casos puntuals. Això es tradueix en una discriminació, en el dia a dia de la persona amb sordesa: l’alumnat amb sordesa no pot seguir una classe sense poder llegir els llavis del seu/va professor/a; la persona amb sordesa es troba amb aquesta barrera a la feina, al supermercat o en qualsevol altra situació quotidiana”, explica Raimon Jané, president de la Federació ACAPPS.

Els nous canals de comunicació sense accessibilitat exclouen les persones amb sordesa

El fet que el col·lectiu de persones amb sordesa que es comuniquen parlant en llengua oral sigui encara a data d’avui un col·lectiu silenciat té conseqüències greus en les seves necessitats per accedir a la comunicació i informació, que sovint són oblidades. Per això, des d’ACAPPS reclamem enèrgicament que es tinguin en compte les persones amb sordesa que es comuniquen en llengua oral en el disseny de polítiques educatives, socials i culturals. Això vol dir que s’inclogui de forma efectiva i generalitzada mesures com la subtitulació, el bucle magnètic o les emissores FM en espais d’ús públic i en activitats d’interès general.

La pandèmia per la COVID-19 també ha potenciat noves formes de comunicació, en línia i a distància, que també cal fer accessibles a les persones amb sordesa per garantir el seu dret a la informació i a la comunicació i evitar noves formes de discriminació. En aquest sentit, l’entitat ha realitzat aquest any una tasca d’anàlisis dels canals de contacte que ofereixen les institucions i els seus serveis d’atenció a la ciutadania. La conclusió: en la gran majoria dels casos es continua oferint només el telèfon com a canal de contacte, fet que exclou directament les persones amb discapacitat auditiva.

“Davant de necessitats de comunicació diverses de les persones amb sordesa, calen respostes diverses. Cal posar èmfasis i no oblidar que són persones amb sordesa que es comuniquen oralment i que necessiten suports tècnics -que existeixen- per poder accedir a la informació en plena igualtat de condicions que la resta de ciutadania:  els bucles magnètics a equipaments, centres educatius i a tot tipus d’espais, la subtitulació en directe de qualsevol acte, la subtitulació de videoconferències o altres mesures tan simples com proporcionar  el contacte per correu electrònic o whatsapp com a alternativa al telèfon”, conclou Raimon Jané, president de l’entitat.