Les associacions catalanes de famílies i persones amb sordesa reivindiquen el dret a sentir
A Catalunya, només els infants amb sordesa tenen cobert el segon implant coclear. Les persones adultes amb sordesa encara no tenen reconegut aquest dret de manera universal.
Suports insuficients a la logopèdia i la rehabilitació auditiva, bàsiques per poder sentir i entendre amb l’implant coclear
En el Dia Internacional de l’Implant Coclear, ACAPPS reivindica la cobertura de la prestació sanitària per a la renovació dels components externs de l’implant coclear, el seu manteniment i la rehabilitació auditiva
25 de febrer. Barcelona.- L’implant coclear és una pròtesis auditiva que ha suposat una revolució per als infants i persones amb sordesa, facilitant que puguin sentir de nou o sentir per primer cop.
En el Dia Internacional de l’Implant Coclear, les associacions catalanes de famílies i persones amb sordesa reivindiquem el dret a poder sentir i a l’implant coclear i el seu manteniment com a una necessitat que ha de ser coberta per l’administració pública perquè totes les persones amb sordesa, independentment de la seva condició econòmica o edat, hi puguin tenir accés.
EL COST DE L’IMPLANT COCLEAR, UNA DESPESA NO APTA PER A TOTES LES FAMÍLIES I PERSONES AMB SORDESA
El cost de mantenir l’implant coclear suposa una despesa anual per a la família amb un fill/a amb sordesa i per a un adult amb sordesa que pot oscil·lar entre els 600 i els 1.200€, els anys que cal renovar algun dels components, si no hi ha cap suport públic. Una despesa que no està a l’abast de tothom. A això, cal sumar el cost de les sessions de rehabilitació auditiva amb un/a logopeda: un cop tens l’implant coclear, cal entrenar l’audició per reconèixer i associar els sons, s’ha d’aprendre a sentir -ja sigui per primera vegada o de nou-. Tot i les sessions de logopèdia cobertes pels CREDAS a les escoles, moltes famílies reforcen o complementen la logopèdia a nivell privat, per les quals no tenen cap suport. Això vol dir sumar, al cost el manteniment dels implants coclears, fins a 4.000€ més en logopèdia.
“Per a l’Aran i per a nosaltres l’implant coclear ho és tot: és el que, havent nascut amb sordesa, li permet sentir, parlar i ser autònom tant a l’escola com arreu. Ara és una tecnologia molt precisa que cal mantenir i tampoc és màgica ni funciona sola: ha d’anar acompanyada de la logopèdia. Estem parlant de 5.000€ sense cap ajuda i no totes les famílies s’ho poden permetre o ho han d’assumir en detriment d’altres necessitats”, explica l’Ana Rodríguez, mare de l’Aran, de 4 anys i implantat a l’any, que denuncia que fins ara no ha trobat ajudes per cobrir aquestes despeses i el greuge econòmic que suposen per a les famílies amb fills/es amb sordesa i implant coclear.
“Des d’ACAPPS reivindiquem l’accés universal als implants coclears, al seu manteniment i a la rehabilitació auditiva. Per això, demanem la cobertura efectiva de la prestació sanitària per a la renovació de tots els components externs de l’implant coclear, imprescindibles per al seu funcionament així com apostar per la última tecnologia en els dispositius que s’implantin”, explica l’Àngels Videla, presidenta de l’associació ACAPPS.
També és fonamental acabar amb l’aplicació desigual de la Cartera Bàsica per posar a l’abast de totes les persones amb sordesa, a les dues oïdes, quan hi hagi indicació mèdica i sense cap tipus de discriminació per edat. Actualment a Catalunya només està cobert el segon implant coclear en infants, però no està reconegut aquest dret de manera universal en adults. Això ho coneix molt bé la Cristina, que se n’alegra d’aquesta fita que es va aconseguir gràcies a incidir-hi i reivindicar-ho. Ara ella espera que això també s’apliqui a les persones adultes amb sordesa. La Cristina té 47 anys i va perdre l’audició als 21 anys. Va portar dos audiòfons fins als 45 anys, ara fa dos anys. En perdre tota l’audició li eren insuficients i es va implantar.
“L’implant coclear per a mi ha estat un canvi radical, ha estat tornar a la vida, a tornar a sentir. L’audició és un sentit molt important i la seva pèrdua també. Les persones amb sordesa tenim la sensació que no se li dóna la importància que té”, explica la Cristina que lamenta la manca d’ajudes i, sobretot, que les persones amb sordesa no tenen reconegut de manera universal el dret al segon implant coclear: “fer-ho a nivell privat, té un cost de 25.000€; una xifra que, a més, cal sumar-hi tots els components i suports tècnics, com el bucle, que es necessiten. Crec que molt poques persones s’ho poden permetre! Hem d’aconseguir que tothom pugui accedir el segon implant coclear, no estem parlant ni d’un caprici ni d’una pròtesis no necessària per viure amb autonomia i plenitud”, incideix la Cristina.
També és necessari garantir i ampliar els ajuts al seu manteniment i a les sessions de rehabilitació auditiva, sense les quals, i segons indiquen els otorrinolaringòlegs/ues, la persona no podrà assolir tot el potencial per poder sentir amb l’implant coclear.
En el cas de les persones adultes amb sordesa, també són imprescindibles les sessions de rehabilitació auditiva després de l’implant coclear per “entrenar” l’audició i reconèixer i associar els sons. La mitjana de sessions necessàries per una efectiva rehabilitació oscil·la, depenent de la persona, entre mig any i un any que equival a una despesa d’entre 800 i 1.600€ en sessions de rehabilitació auditiva.
Tant l’Ana com la Cristina assumeixen que la sordesa és una discapacitat invisible i que l’implant coclear, la pròtesis que permet que es pugui sentir de nou o per primer cop, no està prou reconeguda. “S’ha de reconèixer el dret a sentir, el dret a l’implant coclear. Cal integrar-lo, normalitzar-lo i tenir la mirada en que em permetrà una vida completament autònoma en tots els àmbits. És una aposta al 100% per a la inclusió”, afirma l’Ana.
Segons l’Àngels, el dret a les pròtesis auditives i la seva cobertura és un dels eixos d’incidència essencial de l’entitat: “Poder sentir és una necessitat i s’ha de garantir que totes les persones amb sordesa i famílies hi puguin accedir”, afirma.
TESTIMONIS.
Ana Rodríguez. És la mare de l’Aran, que va néixer amb sordesa, porta implant coclear des de l’any i que descriu com un nen alegre, xerraire, autònom i totalment integrat a l’escola. Ara té 4 anys i fa P5. L’Ana és sòcia i membre de la Comissió de Famílies d’ACAPPS.
Cristina Fernández. A ACAPPS n’hem volgut parlar la Cristina Fernández, que als 21 anys va començar a perdre audició. Als 45 anys va perdre tota l’audició i els audiòfons no li eren suficients. Va decidir implantar-se. Per a ella ha estat un abans i un després, però reivindica l’accés universal al segon implant coclear sense límits d’edat i més ajudes en el seu manteniment.
Àngels Videla. Presidenta de l’associació ACAPPS i mare del Martí, un jove amb sordesa i usuari d’implant coclear.
Recommended Posts
Presentem la recerca sobre “Salut emocional i sordesa oralista”
21 nov. 2024 - ACAPPS, Accessibilitat, acompanyament, Recerca, salut, sordesa
