L’adquisició de la llengua oral en infants amb sordesa: Què ens diu la recerca?
Quan una família rep la notícia que el seu fill o filla té una sordesa, s’obre un camí ple de preguntes. Com es comunicarà? Aprendrà a parlar? Quina és la millor opció per afavorir el seu desenvolupament?
És per això que, per prendre una decisió informada, és important conèixer què diu la recerca científica sobre l’adquisició del llenguatge en infants amb pèrdua auditiva.
Les evidències científiques actuals indiquen tres idees clau: la primera, que l’adquisició primerenca de la llengua oral és clau per al desenvolupament lingüístic i acadèmic dels infants amb sordesa; la segona, que l’absència d’una entrada auditiva de qualitat en els primers anys de vida pot tenir un impacte negatiu en la parla, la comprensió lectora i la integració en entorns escolars i socials. I en darrer terme, que la introducció de la llengua de signes o d’estímuls visuals en excés pot dificultar l’assoliment de nivells de lectoescriptura assimilables als dels infants que hi senten. És per tot això que resulta fonamental garantir una intervenció precoç, un accés adequat a la tecnologia auditiva i un entorn lingüístic ric en llengua oral.
Recollim en aquest article alguns estudis rellevants d’abast internacional.
La relació entre llengua oral i comprensió lectora
Diversos estudis han demostrat que el desenvolupament d’habilitats en llengua oral és fonamental per a una bona comprensió lectora. De fet, està demostrat que el procés d’aprenentatge de l’escriptura i la lectura passa inevitablement per la consciència fonètica i fonològica.
La recerca Mission Probable, impulsat per Hearing First —de la Fundació d’Estats Units Oberkotter Foundation—, es basa en una anàlisi sobre centenars infants amb pèrdua auditiva que van rebre implants coclears abans dels dotze mesos. Els resultats assenyalen que els infants amb pèrdua auditiva poden assolir habilitats lingüístiques comparables a les dels infants oients, amb més facilitat si reben una intervenció precoç i accedeixen a la llengua oral mitjançant implants coclears abans de complir l’any. També cal tenir en compte altres factors, com el nivell educatiu matern i la qualitat del suport auditiu.
L’impacte de l’exposició a la llengua de signes en la lectoescriptura
Un estudi publicat a Ear and Hearing, realitzat per investigadors de la Indiana University School of Medicine, dona resposta a un dels debats més rellevants que ara tenim sobre la taula: si l’exposició a la llengua de signes millora o dificulta la lectoescriptura en infants amb sordesa. Van analitzar una mostra de més de cent infants amb implants coclears per comparar els resultats en llenguatge receptiu (al que ens permet comprendre el què sentim per actuar) i expressiu (al que ens permet la comunicació, l’adquisició d’aprenentatges, l’organització del pensament i la regulació del comportament entre d’altres), comparant infants exposats només a la llengua oral i els que també van aprendre llengua de signes. Els resultats indiquen clarament que els infants que van utilitzar en exclusiva la llengua oral en la seva primera infància van obtenir millors resultats en llenguatge receptiu i expressiu.
D’altra banda, l’estudi Early Sign Language Exposure and Cochlear Implantation Benefits, elaborat per investigadors de la University of Colorado School of Medicine, va fer un seguiment de més de cent cinquanta infants implantats abans dels tres anys, observant com l’exposició prolongada a la llengua de signes afectava la seva intel·ligibilitat de la parla i les habilitats de lectoescriptura.
Com afecta la modalitat comunicativa els resultats en llenguatge oral?
Fent referència a la recerca duta a terme per investigadors de la University of Melbourne, Communication Outcomes for Groups of Children Using Cochlear Implants Enrolled in Auditory-Verbal, Aural-Oral, and Bilingual-Bicultural Early Intervention Programs, analitza la percepció de la parla i el desenvolupament lingüístic en tres grups d’infants amb implants coclears segons el tipus d’intervenció primerenca rebuda: verbal-auditiva (només llengua oral), oral-auditiva (amb suport visual) i bilingüe-bicultural (amb llengua de signes). Qui va tenir millors resultats foren el grup d’infants que van rebre una educació basada exclusivament en llengua oral.
L’impacte de l’estimulació visual en el processament auditiu
L’estudi Visual Stimuli Can Impair Auditory Processing in Cochlear Implant Users, realitzat per investigadors de la Harvard Medical School, aporta una perspectiva neurocientífica sobre com el cervell processa els senyals auditius en persones amb implants coclears. La recerca corrobora que, els infants que reben una estimulació visual intensa, poden desenvolupar una competència entre el processament visual i auditiu, dificultant la percepció de la parla. Això reforça la importància de prioritzar l’entrada auditiva en els primers anys de vida.
Des de les entitats ACAPPS volem donar suport a les famílies en el procés de presa de decisions informades. Per això volem recordar també que aquest article és una primera aproximació a la recerca existent. Cada infant és diferent i les famílies han de comptar amb suport professional per prendre les decisions que millor responguin a les seves necessitats.
Recommended Posts
Els concerts de Cantània amb mesures d’accessibilitat auditiva
02 maig 2025 - Accessibilitat, Bucle magnètic, cultura, sordesa, Subtitulació
