Els drets lingüístics de les persones amb sordesa oralista en el marc del Pacte Nacional per la Llengua
Des de la Federació ACAPPS hem treballat intensament per garantir que el Pacte Nacional per la Llengua sigui un veritable instrument de reconeixement i defensa dels drets lingüístics de les persones amb sordesa que es comuniquen oralment.
Durant l’última legislatura i amb l’inici d’aquesta nova etapa política, hem col·laborat amb la Secretaria i el Departament de Política Lingüística per fer valdre els drets lingüístics de les persones amb sordesa oralista en el procés d’elaboració del Pacte i, especialment, de l’Addenda dedicada a la Llengua de Signes Catalana (LSC). Aquest document, inicialment, recollia una visió parcial de la realitat de la sordesa, deixant fora les persones que es comuniquen oralment, una realitat que representa el 97,8% del col·lectiu segons dades de l’INE.
1. El reconeixement de la diversitat comunicativa dins la sordesa
Des del primer moment, hem demanat que l’Addenda diferenciï clarament entre persones sordes signants i persones sordes oralistes. La redacció inicial englobava tot el col·lectiu de manera homogènia dins la “comunitat signant”, invisibilitzant la majoria que es comunica en llengua oral. Aquesta ambigüitat era perillosa i generava confusió respecte als drets lingüístics de la majoria del col·lectiu.
2. El marc legal: garantia de llibertat d’elecció
Hem insistit que l’Addenda inclogui referències al marc legal vigent: l’Estatut, la Llei de la LSC (17/2010) i la Llei d’Accessibilitat (13/2014), que garanteixen la llibertat de les famílies per triar la modalitat comunicativa i educativa més adequada per als seus fills i filles. Aquest pacte lingüístic és fruit d’un consens històric entre entitats signants i oralistes, i no pot ser alterat de manera unilateral.
3. Una visió esbiaixada de la privació lingüística
Un dels punts més preocupants era la identificació de la privació lingüística amb la no adquisició de la llengua de signes. Aquesta afirmació, sense base científica sòlida, culpabilitzava implícitament l’elecció de la llengua oral com a causa de privació lingüística, obviant altres factors determinants com la detecció tardana, la manca d’estimulació primerenca, la presència de discapacitats associades o la insuficiència de recursos educatius.
4. Defensa del model educatiu actual
L’Addenda proposava “apostar” pel model bilingüe, eliminant de facto el dret de les famílies a escollir la modalitat oral. També introduïa terminologia aliena a la legislació vigent, com “bilingüisme intermodal”, que no té reconeixement legal i pot generar confusions normatives.
5. L’asimetria en l’abordatge de l’accessibilitat
L’Addenda detalla múltiples propostes per a l’accessibilitat en LSC, però ignora les necessitats específiques d’accessibilitat en llengua oral: accés a serveis públics, emergències, justícia, sanitat, cultura… Aquesta absència demostra un biaix que cal corregir urgentment si realment volem un Pacte que sigui inclusiu i equitatiu.
6. Propostes d’ACAPPS: per un veritable equilibri
Algunes de les propostes més destacades que hem defensat:
- Subtitulació obligatòria per a tots els productes audiovisuals finançats amb fons públics.
- Formació específica de mestres i professorat en oralisme.
- Accés a l’educació universitària en català per a l’alumnat amb sordesa oralista.
- Suport simètric a les famílies oralistes en l’educació dels infants amb sordesa.
- Reutilització de dades ja existents abans de destinar recursos a noves recerques.
El procés d’incidència política
Hem mantingut reunions clau amb el Conseller Francesc Xavier Vila (febrer i octubre de 2024) i iniciat una ronda de trobades amb grups parlamentaris des de l’octubre. El nostre objectiu ha estat clar: assegurar que l’Addenda no comprometi els drets lingüístics de les persones amb sordesa oralista i garantir l’equilibri i la transparència en la promoció de totes les modalitats de comunicació.
Cronologia dels fets
🟢 2022
- Publicació del Pacte Nacional per la Llengua: es detecta la necessitat d’incorporar-hi la realitat lingüística de les persones amb sordesa.
- ACAPPS comença l’acció d’incidència per garantir el reconeixement dels drets lingüístics de les persones amb sordesa oralista.
🟢 Febrer de 2024
- Primera reunió amb el Conseller Francesc Xavier Vila, del Departament de Recerca i Universitats, per traslladar preocupacions sobre l’enfocament excloent de l’esborrany d’Addenda.
🟢 Primavera-estiu de 2024
- Participació d’ACAPPS en els espais de debat i redacció de l’Addenda, presentant al·legacions i propostes concretes.
- Es fa evident la visió esbiaixada del document, centrada exclusivament en la comunitat signant.
🟢 Octubre de 2024
- Segona reunió amb el Conseller Vila per reiterar les demandes d’equilibri i inclusió de les persones amb sordesa oralista.
- Inici de reunions amb grups parlamentaris per garantir suports polítics transversals.
🟢 Novembre–Desembre de 2024
- Presentació oficial del document d’al·legacions d’ACAPPS, detallant punts crítics i propostes concretes.
- Accions de comunicació per visibilitzar públicament la situació i les demandes del col·lectiu oralista.
🟢 Gener de 2025 en endavant
- Seguiment del posicionament dels partits polítics i de la nova legislatura sobre la inclusió de les esmenes d’ACAPPS.
- Continuïtat de les reunions institucionals per assegurar un text final equilibrat i inclusiu.
Des d’ACAPPS continuem compromesos amb la defensa dels drets lingüístics de les persones amb sordesa oralista. Volem un Pacte Nacional per la Llengua que sigui realment nacional: inclusiu, equitatiu i representatiu de tota la diversitat de la societat catalana.
Recommended Posts
Els concerts de Cantània amb mesures d’accessibilitat auditiva
02 maig 2025 - Accessibilitat, Bucle magnètic, cultura, sordesa, Subtitulació
