Poder aparèixer a la sèrie “Com si Fos ahir” va servir per fer visible que les persones amb sordesa podem fer moltes coses.
Sordesa Amb Veu | En Marc és un noi divertit, que ara amb 18 anys ha començat a estudiar mediació comunicativa i que es planteja, després, fer integració social o el grau universitari d’educació social. Ell va néixer amb sordesa i gràcies al suport que ha tingut sempre, tant familiar com a l’escola i amb la logopeda, l’ha viscut amb molta naturalitat i normalitat: no li ha estat cap problema per res. De fet, mai s’ha frenat a fer res i, tot i que diu que no té cap afició en particular, s’apunta a tot: va aparèixer en dos capítols de la sèrie Com si Fos ahir, on interpretava un noi amb sordesa que volia ser actor.
Marc vas néixer amb sordesa el 2008, quan encara no es feia el cribratge auditiu neonatal a totes les maternitats.
Sí, de fet vaig començar a portar audiòfons als tres anys. Abans de tenir el diagnòstic es pensaven que era un nen que els feia poc cas però era que no els sentia. Ara fa poc vaig fer les proves genètiques, que han confirmat que la causa de la meva sordesa té un origen genètic.
Tens algun record de com era portar audiòfons de tan petit?
Recordo que els que portava de petit eren molt grans, ara gairebé no es veuen i, sobretot, recordo d’un dia que em vaig voler dutxar amb els audiòfons. Jo veia que els meus germans no s’havien de treure res (ells no tenen sordesa, no en portaven d’audiòfons) però jo volia fer com ells, entrar a la dutxa i ja està. Sense fer res més. I sí, sí, ho vaig fer. Vaig entrar a la dutxa amb els audiòfons posats.
I els vas espatllar?
No, per sort no! perquè com que era petit encara em banyava la meva mare i ho va veure i, és clar, me’ls va fer treure de seguida i ja no ho vaig tornar a provar. És que jo no era conscient que era sord, em veia igual que els meus germans. No sabia, amb tres anys, que jo era sord i ells no. I és veritat que portava els audiòfons però portar-los sempre ha estat molt natural per a mi, no ho he viscut mai com una cosa estranya. Els tenia tan integrats que el que no entenia és perquè me’ls havia de treure per dutxar.
També ja des de petit vas fer logopèdia.
Sí, sempre n’he fet. Per a mi de petit era com anar a jugar i parlar. I parlar sempre m’ha agradat molt. De més gran vaig haver d’aprendre a articular sons com la “r” i la “g” que no pronunciava bé. Ara ja porto molts anys fent logopèdia, encara hi vaig però ara només un dia.
I ara ja no portes audiòfons sinó dos implants coclears.
Exacte. A segon de primària em van posar el primer implant coclear però amb el segon implant coclear, que em van posar l’any passat, és quan vaig començar a realment sentir molts sons que abans ni podia imaginar.
No podem deixar de parlar amb tu sense recordar que vas fer un petit paper a la sèrie Com si fos ahir de TV3.
Sí, sí recordo que des de l’associació vau enviar que es feia un càsting a TV3 i m’hi vaig presentar i sí, vaig fer d’un noi amb sordesa que volia fer teatre i el pare no el deixava. Vaig sortir en dos capítols, en unes quatre escenes.
I eren escenes amb en Roger Coma i el Pepo Blasco, grans actors! Com vas viure això perquè no tothom ho pot dir…
Va ser xulíssim, clar. Veure els platós, com és un dia de gravació. T’adones que hi ha moltes hores al darrere, sobretot en les escenes d’exterior, per una escena vaig entrar a les 8:00 i sortia a les 15:00, només per gravar una escena!. Abans del rodatge em van preparar molt, de fet, en ser menor, tenia un coach i abans de la gravació vaig fer la lectura amb els actors. Ells sabien que tenia sordesa i recordo molt especialment el Roger Coma, que es va interessar molt i va estar molt atent, ho vaig agrair molt. Per a mi, a més, va ser una oportunitat per fer visible la sordesa i que podem fer moltes coses, de fet, el personatge que interpretava parlava justament d’això. Representava que era un noi sord que volia fer teatre i el pare no el deixava per por a que fos discriminat. Al final ho feia i el pare, en veure-ho, s’adonava que sí, que podia fer allò que es proposés. O sigui que sí, que més enllà de l’experiència de sortir, el paper que vaig fer va tenir un missatge i va arribar a moltíssima gent.
A més tu segueixes la sèrie.
Sí, sí i la segueixo veient. Si, jo soc molt d’estar a casa i m’agrada molt veure sèries, pel·lícules. Això sí, sempre amb subtítols, en català o en castellà, per poder seguir millor les trames.
Ara segueixes actiu a l’associació, a la xarxa de joves, t’has presentat a un càsting ara per a una campanya de la Fundación ONCE i t’han agafat!
Sí, en principi he d’anar a la gravació el mes que ve a Madrid si tot va bé, encara no puc explicar massa perquè m’han de dir com anirà tot. Però sí, si puc participo com ara, en aquesta entrevista pel perfil Sordesa amb Veu per explicar un a mica la meva experiència.
I nosaltres encantades, Marc, d’haver parlat amb tu, gràcies!
Francina Ballester
Recommended Posts
La Federació ACAPPS aconsegueix que Protecció Civil adapti els missatges d’ES-ALERT per fer-los accessibles a les persones amb sordesa
16 oct. 2026 - Accessibilitat, Autonomia, Drets Lingüístics, Federació ACAPPS, Incidència política, Persones Sordes, salut, sordesa
