Prevenció i detecció precoç

DETECCIÓ PRECOÇ DE LA SORDESA

El cribratge auditiu universal, el diagnòstic i el tractament de la hipocúsia
A Catalunya, tant a les maternitats públiques com a les privades, es fa la prova del cribratge auditiu universal a tots els nounats abans de l’alta hospitalària.  La prova utilitzada per al cribratge són els potencials auditius evocats de tronc cerebral automatizats (PEATC-A). Una tècnica objectiva que registra l’activitat elèctrica del nervi auditiu i de la via auditiva fins al tronc cerebral, mitjançant uns electròdes que es col·loquen a la pell del nadó.
En cas que el resultat d’aquesta primera prova sigui positiu, es cita a la família per una segona prova abans del primer mes de vida. Si aquesta segona prova tam,bé resulta positiva, la família és derivada a la Unitat de Referència de la Hipoacúsia (URH) per a l’estudi clínic i la confirmació del diagnòstic com a màxim als tres mesos de vida.
Abans dels 6 mesos, s’inicia el tractament, tant medicoquirúrgic com protètic (implants coclears i/o audiòfons), com d’intervenció logopèdica. La URH deriva, seguint els circuits establerts en el Protocol, l’infant al CREDA de la zona. Els CREDA estan formats per un equip multidisciplinar integrat per psicopedagogs, logopedes i audioprotesistes.
Com detectar que el nostre fill/a és sord/a?
Les persones amb sordesa tenen una discapacitat per escoltar, amb les conseqüents dificultats per accedir a la informació i desenvolupar el llenguatge oral.
Per això és de vital importància consultar al metge/ssa o al otorinolaringòleg/a si es sospita que un infant no hi sent. Algunes indicacions per detectar-ho, en funció de l’edat del nostre fill/a, són:
De 0 a 12 mesos:
El nadó és massa tranquil
No gira el cap ni fa cap moviment quan es produeix un soroll
No es tranquil·litza amb la veu

 

De 12 a 24 mesos:
No respon a ordres simples
No localitza la font del so
No diu “papa” o “mama” amb sentit
No identifica el seu nom
No fa frases de dues paraules

 

De 2 a 4 anys:
No s’entenen les paraules que diu
No contesta a preguntes senzilles
No repeteix frases
És un infant dispers, no segueix el ritme de la classe

Prevenció de la hipoacúsia

Medicaments ototòxics. Quan un persona pateix una pèrdua d’audició o té risc de patir-la per motius genètics o ambientals, cal tenir en compte que existeixen una sèrie de medicaments que poden agreujar la pèrdua auditiva. Són els medicaments ototòxics. Cal preguntar a l’especialista quins són els medicaments que poden comportar la pèrdua d’audició.

Higiene auditiva. Per mantenir el sistema d’audició en bon estat es poden seguir una sèrie de consells com son:En el cas de nens i nenes petits, cal vigilar l’ús de bastonets de cotó. L’ha de fer sempre una persona adulta i, en cas de dubte, consultar amb l’especialista.És convenient utitlitzar taps per banyar-se a la piscina.En cas de previsió de sorolls molt forts a prop de l’oïda (com petards, ambulàncies, etcètera) cal tapar-se les oïdes amb els dits i obrir la boca perquè l’energia del soroll pugui sortir.Cal fer revisions periòdiques per vigilar la formació de taps de cera.

Contaminació acústica.  En el cas d’ambients de treball o en la manipulació d’eines que produeixin molt soroll cal portar una protecció a les oïdes. Cal vigilar l’ús de reproductors de música: el nivell de so no ha de superar el 60% del volum total de l’aparell i, en general, cal procurar no exposar-se durant períodes llargs de temps a sorolls elevats.