Beth Goring de la John Tracy Center ens parla del dol, “incòmode però necessari”

En el marc del cicle formatiu amb la John Tracy Center de la Xarxa de Formació ESpecialitzada en la Comunicació Oral de les Persones amb Sordesa

Les emocions difícils: processant i invertint cap a un objectiu desitjat. Amb Mary Beth Goring, directora de conselleria i Serveis de Desenvolupament Infantil.

Absolutament tot té una vessant positiva. La Covid ens ha portat a oferir i normalitzar xerrades en línia i això ens ha permès convidar a Beth Goring, de la John TRacy Center, organització de referència en l’atenció a les famílies amb fills/es amb sordesa d’Estats Units.

En la primera sessió, el 17 de desembre de 2020, Goring va parlar del dol que va definir com a “incòmode” però necessari. Us facilitem el resum de les principals idees de la xerrada:

El dol es un procés natural, espontani i inevitable. No és una patologia, es un procés i com a tal incomodes, però necessari.

No és un problema a resoldre sinó oportunitats d’invertir cap als somnis i objectius que tenim pels nostres fills.

El dol és una conseqüència cronològica, sinó estats  i  no per etapes (no té un començament, una meitat i un final). No és un procés predictible, sinó que són estats detonats per esdeveniments. Aquests detonants són emocions doloroses i difícils i no es poden pronosticar ni tampoc són seqüencials. De vegades, el dol és caòtic.

ESTATS DEL DOL: aquest és necessari i inevitable. Sense dol les mares i els pares no podran respondre adequadament a las necessitats del/de la seu/va fill/a.

ESTAT DE NEGACIÓ. És un instint vital, ens preserva de la vida i ens subministra la protecció contra una vida insuportable. Proveeix de l’espai per poder reunir els recursos vitals interns tant com dels externs que ens permeten processar la realitat i respondre adequadament .

ESTAT D’ANSIETAT: és un estat molt útil ja que davant de la crisis és font d’energia i d’enfocament per prendre els passos necessaris. Ajuda a la família a impulsar el pare i/o a la mare cap endavant.

ESTAT DE POR. Intensifica l’afecció (“l’apego”) entre els progenitors i el/la fill/a. Dintre de la família s’enforteix el compromís de protegir i de lluitar pel fill per aconseguir els somnis a curt i a llarg termini.

ESTAT D’IRA: ajuda a superar la por i la timidesa. Es una font d’energia que fomenta els canvis i serveix per millorar les vides de les persones amb sordesa. La família pot utilitzar aquest estat d’ira per demanar ajudes als polítics, en educació, en medicina, en l’accés als avanços tecnològics, …..

ESTAT DE CULPA: cada família ho ha sentit alguna vegada, ja que ningú és perfecte, tots ens equivoquem pel que vam fer o pel que no vam fer. Pot ser una culpa “exagerada” del perquè de la pèrdua auditiva preguntant-se què he fet, potser perquè vaig menjar, potser…. alguna cosa he fet malament perquè el meu fill tingui sordesa.

Quan anem a dormir i fem balanç del dia, també s’activa la culpa (potser no he estat gaire estona amb el meu/va fill/a, no li he parlat prou, …).

La culpa pot impulsar un esforç extraordinari en un pare, una mare, per ajudar al seu fill. Pot ajudar a reconèixer una veritat que és difícil d’acceptar: la falta de control sobre la nostra vida on passen moltes coses que són imprevisibles i que no podem controlar. Hi ha coses que no podem controlar. Els pares s’adonen que no han fet res.

ESTAT DE DEPRESSIÓ: és una etapa de descans forçós. Després de tants esforços, de la crisis del diagnòstic, de pensar i poder tenir ansietat pels implants coclears,….

Es una advertència que s’han esgotat les reserves: es requereix un canvi de vida. El pare, la mare, es poden sentir buits, no tenen ganes de menjar, de fer res.  En aquest estat poden processar què necessiten descartar.
Es un procés de presa de decisions.

ESTAT DE TRISTESA: La tristesa compartida disminueix el dolor i genera l’afecció (“l’apego”) i la confiança.

Plorar és més fàcil per a les dones que pels homes. Quan es plora es treu la tensió depressió interna. Les hormones associades amb l’estrès cauen amb les llàgrimes i promou un efecte calmant.
Conviure amb algú que t’accepta, sense jutjar, només acompanyant.

ESTAT DE CONFUSIÓ: a vegades les famílies reben molts consells professionals contradictoris, Amb la sordesa això passa també perquè hi ha diferents opinions i opcions.

La confusió serveix de motivació per buscar més informació, buscar models i trobar a altres famílies que s’estan enfrontant als mateixos reptes. Això fa que puguin explicar-se les seves experiències i establir noves relacions de suport mutu.

ESTAT DE SOLEDAT. Si a la família no hi ha cap més membre que lluiti pel mateix ni en el cercle d’amistats tampoc.

Necessitem buscar altres persones que estiguin passant pel mateix. Serveix de motivació per buscar o formar un grup de suport i en aquest es pot aconseguir molt més que en soledat.

El grup de suport ens ajudarà a tenir fortalesa, ànims, models, afiliació, canvis sistèmics, apoderament i inspiració. Necessitem models, mentors en la societat.

Font i contacte: Servei d’Atenció i Suport a les Famílies.

saaf@acapps.org / 93 210 55 30 / tel. mòbil/whatsapp 620 993 422