Com enfortir la relació de parella en temps de dol. N’hem parlat amb Beth Goring de la John Tracy Center
La família és un equip.
“La familia es como un móvil. Todo gira suavemente con el movimiento del aire. Si una pieza de móvil se hace demasiado pesada, todos revolotean a su alrededor hasta que vuelve en equilibrio” Susan Atkins
Amb el naixement d’un infant la vida canvia, més si hi ha un diagnòstic d’hipoacúsia. Hi ha un abans i un després. Implica molta adaptació en les famílies.
També es manifesten grans canvis i es pateix molt estrès, ansietat, culpa, … Moltes preocupacions i pensaments giren entorn a l’infant amb sordesa: què passarà? Com serà el seu futur? és com una muntanya russa el dol. Les prioritats canvien, l’infant està per davant de tot. El treball també passa a ser una font més de preocupació, ja que és important poder guanyar diners per poder front a les despeses que sorgiran: Com podré mantenir a la meva família?. A més, les relacions amb la família extensa i amb les amistats canvia completament.
Els canvis provoquen molt estrès i cada membre de la família ho encara de forma diferent.
Normalment, la cura de l’infant recau en un membre de la família, en que moltes vegades és la mare. Això provoca una sèrie de sentiments:
- Se sent aclaparat/da: se senten preocupades/ts cada moment del dia, no tenen moments de descans per poder pensar, organitzar, planificar, …
- Abandonat/da, sol/a: si ha deixat la feina i es dedica a cuidar dels seus fills, se senten abandonats i ignorats per la seva parella.
- Por a no poder-ho fer tot, por a prendre decisions, ..
- “A ella o a ell no li importa, perquè mai expressa els seus sentiments”. Potser és una persona molt estoica i no plora. Això fa que l’altre part pensi que no està sentint com ella, i això li genera més ansietat.
- Ningú m’escolta
- He perdut el meu matrimoni
- Ràbia, ressentiment cap a la parella
- Desesperança
Sentiments que sorgeixen en el rol del treballador /dora fora de casa principal que no està amb l’infant:
- Estoïcisme: no pots sentir l’ansietat, la tristesa, la culpa constantment. No puc perdre la feina.
- Treballar molt més que abans per por a ser acomiadat.
- Culpa per haver abandona la família
- Estrès
- Desesperança
- Culpa
- Impotència
- Baixa autoestima: respecte al rol principal
La parella s’enfronta a una sèrie d’obstacles, els problemes anteriors al naixement de l’infant estaran presents. També el procés de dol és diferent: les dones fan un dol més actiu durant els primers anys. Altres factors que incrementen l’angoixa:
Comunicació inadequada i papers polaritzats: quan només un membre de la família es fa “expert” (és el que acompanya sempre a l’infant al otorrino, a logopèdia, …). És un rol que comporta molta ansietat.
Quan també hi ha germans/es. Si hi ha germans/es a la família, el fet d’enfocar-se més cap a l’infant amb sordesa també fa sentir culpables els pares per no estar poder dedicar-se més plenament als altres germans.
Manca de suport professional. A molts llocs no hi ha serveis adequats per rebre informació sobre la discapacitat auditiva ni tampoc atenció emocional o logopèdica. Sovint les famílies no tenen suport extern ja que la resta de família viu en una altre país.
COM CUIDAR DE LA NOSTRA PARELLA?
Què fer si la parella es “desborda”? Quan un pare o una mare es desborda plorant, el millor es abraçar-la silenciosament, sense donar consells, sense donar solucions, sense argumentar el perquè no s’ha de sentir malament. S’autoregularà millor si li dones suport amb contacte físic i sense parlar, en silenci. Quan aconselles, li treus el permís a sentir i li restes confiança cap a tu .
CUIDAR-SE: la cura de la parella comença en la cura personal. Per això es bo descansar, fer exercici, cuidar l’alimentació, fer alguna cosa que tranquil·litzi (15 minuts diaris), fer exercicis de respiració ajuda a reduir l’estrès. La cura personal és important per mantenir l’autoregulació, millora l’humor, la paciència i l’amabilitat cap a la família.
La família com a EQUIP. La família és una equip, per això és molt important cuidar les relacions amb un/a mateix/a i amb cada membre de la família (els altres fills).
La parella pateix grans canvis des del naixement del fill amb sordesa. Però si aquests canvis els fan junts, parlen, es comuniquen i prenen decisions junts en base a informacions, valors i vivències compartides la relació en sortirà enfortida.
Font i contacte: Servei d’Atenció i Suport a les Famílies.
saaf@acapps.org / 93 210 55 30 / tel. mòbil/whatsapp 620 993 422
Fotografia: Freepik.
Recommended Posts
Presentem la recerca sobre “Salut emocional i sordesa oralista”
21 nov. 2024 - ACAPPS, Accessibilitat, acompanyament, Recerca, salut, sordesa
