Tanquem el cicle formatiu a les famílies amb la John Tracy Center parlant dels germans i germanes dels infants amb sordesa.

Els germans i germanes ens acompanyen al llarg de la nostra vida. Conviure amb un germà o germana amb sordesa té beneficis, com és l’escalfor humana, la maduresa, la tolerància cap a persones amb diferències ètniques, persones amb dificultats d’aprenentatge, un company/ a e joc, lleialtat, més empatia. Molts/es germans/es d’infants amb sordesa fan estudis vinculats cap a l’ajuda social o mèdica. Els hi agrada ajudar, els fa sentir reconfortats.

Però els germans/es d’infants amb sordesa també poden tenir dificultats en les vivències emocionals.

• Confusió de rols. Fan un rol de pare o mare que no els correspon.
• Sentiment de culpa. La culpa del supervivent: a ells/ells no els hi ha tocat. A vegades, es poden culpar per la discapacitat del seu germà/ana. També poden pensar, en cas que siguin els grans i haguessin pensat que no volien cap germà/na, que aquest pensament els “ha castigat”.
• La gelosia. Poden sentir gelosia de la sordesa ja que el seu germà/na amb sordesa té més atenció i temps per part dels pares, més privilegis, i poden dir, “jo vull portar un audiòfon o un implant coclear”. La gelosia se sent per el germà/a que et continua, ja que senten que els ha tret el privilegi de ser el més petit.

• La pressió per ser perfecte. Volen que els seus pares no s’hagin de preocupar per ells/elles. Pensen que, si són perfectes, la família no s’haurà de preocupar per ells.
• La soledat, sentir-se invisibles o aïllar-se dintre de la mateixa família. No volen causar més problemes. Algunes vegades poden tancar-se a la seva habitació, estar sols, ja que creuen que tota l’energia es dedica als seus germans.
• Frustració. En aquests moments, amb els avenços tecnològics la frustració de comunicació amb el seu germà/ana amb sordesa ha disminuït molt, ja que també hem de tenir en compte que amb el cribratge auditiu s’ha fet un diagnòstic primerenc.
• Ira. Poden sentir ira ja que veuen que les “regles” per a ells i per als seus germans/es amb sordesa sovint no són iguals. De vegades l’infant amb sordesa pot tenir “pataletes”, enfadar-se i perquè això no passi la família s’ha d’acomodar a ell.
• Vergonya. També és un sentiment que pot sorgir no tant per tenir un germà amb sordesa sinó pel si el seu comportament ens espais públics no és l’adequat.

Quins factors influeixen en la vivència o percepció subjectiva que tenen de la seva familia:

• El temperament, el caràcter dels germans. Normalment els germans volen ajudar als seus germans, senten carinyo cap a ells.
• Diferència en les edats. Quan més diferència d’edat hi ha entre un germà i l’altra menys senten la discapacitat del seu germà. No passa el mateix amb els bessons ja que si hi ha un infant oient i un amb sordesa, el germà oient pot sentir més culpa i preocupació.
• El sexe dels germans. Si són del mateix sexe s’identifiquen més.
• L’ordre de naixement. El germà gran patirà més ja que ha de viure el moment de crisis dels pares i mares, el dol, la preocupació per l’infant. Moltes vegades no entenen que sigui tan tràgic tenir un germà amb sordesa.
• El tamany de la família. Quan més germans hi ha, menys impacte sobre els germans oients.
• És molt important els recolzaments externs que té la família, ja que els ajudarà a poder passar pel temps de dol.
• Com se senten i ho viuen les mares i pares: això és molt important, ja que els fills estan sintonitzats amb els seus estats d’ànim.
• Les expectatives de les mares i pares. S’han d’establir unes responsabilitats a casa sempre d’acord amb les edats dels fills, i el millor és que tots els fills estiguin dintre d’aquestes mateixes normes.

El conflicte entre els germans és una realitat en la vida. Es barallaran, cridaran, … hi pot haver molts conflictes entre germans quan són petits i en l’adolescència però en l’edat adult. Els conflictes viscuts no importen sempre i quan s’hagin pogut compartir estones i activitats agradables.

QUÈ PODEM FER COM A MARES I PARES EN L’ATENCIÓ AL GERMÀ/NA OIENT

Els germans necessiten suport socio-emocional i informació sobre la discapacitat del seu germà/na.

INFORMACIÓ: quan les mares i pares se sentin còmodes han de parlar amb el seu fill/a de la sordesa. Davant les preguntes cal donar respostes senzilles i comprensibles a la seva edat. Els llibres poden ajudar. També és aconsellable que el germà pugui anar algun dia a la consulta on fa logopèdia, i que el/la nen/a amb sordesa acompanyi al seu germà a les seves activitats. També cal explicar-los com funciona un implant coclear i/o els audiòfons.

RECONEIXEMENT: És important que reconegueu i els hi feu saber quan es porten bé i comparteixen jocs, activitats, … amb el seu germà amb sordesa. Però, MAI heu de comparar un/a fill/a amb l’altre.

TREBALLAR LES EMOCIONS. Com a mares i pares heu de poder parlar obertament i ajudar als vostres fills/es a expressar les seves emocions, com es senten, i les preocupacions que tenen. Acceptar-los sense menysprear el que senten. També cal treballar i mostrar-lis com poden expressar les seves emocions d’una manera acceptable i com modelar-les.

L’error més comú que fem els pares es respondre als sentiments amb lògica, explicant al fill perquè les coses són com són (des del punt de vista de l’adult).

RECOMANACIONS PER ACOMPANYAR ELS SEUS SENTIMENTS.

El “però” ha de desaparèixer de totes les discussions sentimentals. On diem PERÒ he de dir AH, sí.

En lloc de dir: “jo sé que et fa enfadar però has de guardar els legos on la teva germana no arriba”

Podem dir: “Oh! Estàs enfadat perquè la teva germana t’ha desorganitzat tots els teus legos”

No els feu petits pares/mares.No podem fer que els nostres fills/es facin de pares o mares dels seus germans. No els feu compartir la vostra frustració o por, tot el contrari, disfruteu amb ells.

És un error mantenir les expectatives de conducta iguals per tots els fills, sense tenir en compte quant senten. No dependre dels fills/es grans: ells tampoc han d’escoltar els problemes de les persones adultes.

Relació amb iguals. També és de molta ajuda, que es relacionin amb nens i nenes que tinguin germans amb sordesa, així com mantenir la porta de casa oberta perquè puguin portar a casa amics.

Els germans poden anar un dia a teràpia amb el seu germà i pares i se’ls pot assignar el rol d’ajudant . Se’ls ha de gratificar dient-los que ho estant fent molt bé. No han de participar-hi tota l’estona, poden fer-ho en un parell de jocs.
Moltes habilitats comunicatives i socials s’aprenen dels germans.

Suport emocional i d’autoestima cap als germans oients. Els infants amb sordesa passen molt temps només amb la seva mare i/opare: quan els porten a l’hospital, a fer l’audiometria,  a teràpia, … i moltes vegades a la sortida comparteixen una beguda, un gelat.

Hem de trobar temps també per estar a soles amb els altres fills/es per separat: no els temps rutinaris com llegir un conte abans d’anar a dormir, sinó una sortida per fer coses a soles amb l’altre fill/a. Es pot establir un calendari per a cada fill/filla per estar només amb ell/a. Es important planejar sortides junts, poden parlar del que faran, on aniran, … després de cada sortida recordar el que han fet, poden penjar una foto en record d’aquella sortida.

Suport familiar. Si és possible a nivell familiar poder comptar amb el suport d’un altre familiar (avi, àvia, tiet, …) amb qui puguin compartir una estona, aficions. Això també és un suport molt important per a la mare i el pare.

Hem de recordar que es requereix tot un poble per educar a un infant.

Els germans i germanes són un gran suport per als seus germans amb sordesa. La família és un equip.