FIAPAS publica una guia sobre les característiques de les principals plataformes de comunicació en línia

La Confederació FIAPAS, de la qual en som entitat membre, ha publicat la Guia de plataformas de comunicación para personas sordas. L’objectiu: oferir informació sobre les diferents plataformes de comunicació en línia i les seves característiques (com Zoom, Google Mmets, Jitsi, Skype, entre altres).

Arrel de la pandèmia, el teletreball i les reunions en línia s’han convertit en una pràctica quotidiana. També per als estudiants i, en general, per a moltes trobades socials.

Conèixer com tracten la subtitulació les diferents plataformes de videoconferència és imprescindible per a les persones amb sordesa. La millor opció és oferir la subtitulació en directe (com mostra la fotografia d’aquesta notícia) però aquesta implica un cost per a l’organització i/o l’empresa, que no suposa la subtitulació automàtica que ofereix la pròpia plataforma.

La subtitulació automàtica ha anat millorant els darrers anys i la tendència serà que evolucioni i es perfeccioni. Però actualment encara presenta algunes mancances com:

1.       Quan el programa no entén una paraula, enlloc de deixar un espai en blanc, omple l’espai amb una paraula que s’assembli al que ha entès, encara que no tingui cap sentit. Aquesta és la font principal de moltes confusions i de la dificultat de comprensió.

2.       Cadascú de nosaltres tenim les nostres peculiaritats parlant: la nostra dicció, el nostre accent, la nostra vocalització. A més no sempre fem servir aquestes aplicacions en les millors condicions de qualitat d’àudio. Pot ser que a unes persones les comprenguin millor que a d’altres.

3.       Argot. En els nostres espais de treball normalment fem servir vocabulari tècnic i sigles que tenim interioritzades. Els programaris no sempre ho reconeixen i, de nou, ho substitueixen per paraules que consideren que se’ls assemblen.

4.       Barreja d’idiomes. Quan parlem sovint utilitzem anglicismes o, a Catalunya, passem sense adonar-nos-en del català al castellà. La barreja de llengües suposa una nova dificultat per a la subtitulació automàtica.

5.       Finalment, aquests programes estan pensats normalment per l’anglès i tenen un millor comportament per a converses en anglès. En castellà, el percentatge d’errors s’incrementa. En català esdevé impracticable en moltes ocasions.

En relació a aquest darrer punt, des de la Federació ACAPPS tenim previst fer un anàlisis del comportament d’aquestes aplicacions al català. Tan aviat el tinguem elaborat, en farem un informe que publicarem a l’Observatori d’Accessibilitat i Comunicació Oral de les Persones amb Sordesa.