Les persones amb sordesa celebren la retirada de mascaretes en els interiors però reivindiquen més suports en accessibilitat per no ser excloses

ACAPPS demana que el model dels 28 equipaments culturals que acaben d’instal·lar el bucle magnètic s’extrapoli a altres àmbits, com l’educatiu.

La retirada actual de les mascaretes en espais interiors és una bona notícia per a les persones amb sordesa que, en no poder llegir els llavis, han vist greument afectada la seva comunicació amb el seu entorn social, educatiu i laboral durant més de dos anys. Malgrat haver-hi la solució, les mascaretes transparents (que van ser incloses en la normativa de mascaretes higièniques el febrer de 2021  per assegurar que fossin segures i funcionals), a la pràctica, ni l’administració ni el sector privat n’ha generalitzat el seu ús. Per això, el retorn a la normalitat sense mascaretes és la notícia millor rebuda per al col·lectiu. No obstant, recorden que no tot acaba en poder llegir els llavis i reivindiquen que es tinguin en compte les seves necessitats en solucions accessibles per no ser discriminades ni excloses en el seu dia a dia.

Llegir els llavis no ho és tot: el so ha d’arribar a l’audiòfon i l’implant coclear.

A Catalunya viuen prop de 180.000 persones amb problemes d’audició. El 98% del col·lectiu es comunica parlant en llengua oral i llegeix els llavis per comunicar-se.  La invisibilitat d’aquesta gran part del col·lectiu té conseqüències greus en les seves necessitats per accedir a la comunicació i informació, que sovint són oblidades.

Per això, des d’ACAPPS reclamem enèrgicament que es tinguin en compte les persones amb sordesa que es comuniquen en llengua oral en el disseny de polítiques educatives, socials i culturals. Això vol dir que s’inclogui de forma efectiva i generalitzada mesures com la subtitulació, el bucle magnètic o les emissores FM en espais d’ús públic i en activitats d’interès general. “Actualment l’evolució en implants coclears i audiòfons ha permès que les persones amb sordesa puguin sentir-hi, per primer cop o de nou. Però en entorns amb gent i soroll, com un comerç, una escola o un teatre, necessiten mesures d’accessibilitat com el bucle magnètic que fa que el so arribi directament a l’audiòfon i/o implant coclear i que puguin sentir-hi millor. També cal que en qualsevol acte, com una xerrada, hi hagi subtitulació”, explica Raimon Jané, president de la Federació ACAPPS.

Una mesura que, a poc a poc, es va implementant en més àmbits: recentment, 28 equipaments del patrimoni cultural de Catalunya han incorporat el bucle magnètic, com l’auditori de Barcelona, el Castell de Miravet o el Museu d’Història de Catalunya. Cal ara que aquesta millora s’apliqui a les escoles, instituts i universitats catalanes. “Fa temps que demanem a Educació, en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, que es destinin també recursos en la implementació de bucles magnètics als centres educatius. Una mesura pràcticament inexistent i necessària per als més de 2.000 alumnes amb sordesa usuaris d’audiòfons i implants coclears”.

D’altra banda tampoc podem oblidar que les mascaretes seguiran tenint un paper protagonista, i probablement sense data de caducitat, en l’àmbit sanitari. Des de la Federació ACAPPS fem una crida a la implicació i responsabilitat de l’administració perquè es treballi en el desenvolupament de mascaretes transparents aptes per a l’ús sanitari com a única solució de comunicació accessible amb els i les pacients amb sordesa. 

Els nous canals de comunicació sense accessibilitat exclouen les persones amb sordesa

La pandèmia per la COVID-19 també ha potenciat noves formes de comunicació, en línia i a distància, que també cal fer accessibles a les persones amb sordesa per garantir el seu dret a la informació i a la comunicació i evitar noves formes de discriminació. En aquest sentit, l’entitat ha realitzat aquest any una tasca d’anàlisis dels canals de contacte que ofereixen les institucions i els seus serveis d’atenció a la ciutadania. La conclusió: en la gran majoria dels casos es continua oferint només el telèfon com a canal de contacte, fet que exclou directament les persones amb discapacitat auditiva.

“Davant de necessitats de comunicació diverses de les persones amb sordesa, calen respostes diverses. Cal posar èmfasis i no oblidar que són persones amb sordesa que es comuniquen oralment i que necessiten suports tècnics -que existeixen- per poder accedir a la informació en plena igualtat de condicions que la resta de ciutadania:  la subtitulació dels vídeos informatius,  la subtitulació de videoconferències o altres mesures tan simples com proporcionar  el contacte per correu electrònic o whatsapp com a alternativa al telèfon”, conclou Raimon Jané, president de l’entitat.