La llengua oral, la implicació de la família i la formació del professorat són claus per a l’èxit educatiu de l’alumnat amb sordesa.

“Els programes de detecció precoç i la tecnologia amb audiòfons digitals i implants coclears han estat una revolució: els infants amb sordesa aconsegueixen per fi abandonar un món de silenci on l’accés a la comunicació oral era pràcticament una barrera infranquejable“. Així ho explicava Raimon Jané, president de la Federació ACAPPS, com a ponent convidat al debat La competència lingüística de l’alumnat amb sordesa per aprendre a aprendre en un context d’educació inclusiva. Al llarg de la seva trajectòria a ACAPPS , Jané ha liderat les accions en incidència política i social per defensar el dret a l’educació inclusiva per a l’alumnat amb sordesa que es comunica en llengua oral i, per tant, la responsabilitat de l’administració que es garantexin els recursos necessaris en un sistema educatiu inclusiu.

Organitzat per FIAPAS amb l’agència de notícies Servimedia va tenir lloc el 28 de juny i va comptar amb l’expertesa, també, de José Luis Aedo, pare d’un jove amb sordesa i president de la Confederación FIAPAS; Ignacio Moreno Torres, catedràtic de llengua espanyola a la Universitat de Màlaga, Isabelle Monfort, psicòloga terapeuta del Centre Entender y Hablar i membre de l’equip psicopedagògic del Col·legi Tres Olivos de Madrid Purificación Llaquet, subdirectora General de Cooperació Territorial i Innovació Educativa del Ministeri d’Educació i Formació Professional

Canvi de paradigma

“L’avanç en la utilització de la llengua oral per part de les persones amb sordesa ha estat evident en aquests anys”. Amb aquesta reflexió, començava la seva intervenció José Luis Aedo, president de FIAPAS, en el debat i anàlisis sobre “la competència lingüística de l’alumnat amb sordesa per a Aprendre a Aprendre en un context d’educació inclusiva”.

Segons la darrera enquesta de l’Institut Nacional d’Estadística de 2020, hi ha 1.230.000 persones amb una discapacitat auditiva a l’estat espanyol. D’aquestes, més del 97% utilitza la llengua oral per comunicar-se. A aquesta realitat,  cal sumar les dades de l’Estudi Sociològic de FIAPAS 2017/2018, realitzat sobre una mostra de 793 infants i joves amb sordesa, en què el 89,5% afirma que la llengua oral és la seva llengua de comunicació habitual i d’ús preferent: “S’està produint un canvi de paradigma entre les persones amb sordesa”, explica Aedo.

Llengua oral, eina d’accés i desenvolupament per a la lectoescriptura

Un dels punts tractats en el debat per la seva rellevància van ser els primers anys d’un infant amb sordesa. Ignacio Moreno–Torres, catedràtic de llengua espanyola a la Universitat de Màlaga, va explicar que les experiències auditives en el primer any de vida tenen un impacte directe sobre el desenvolupament del llenguatge, ja que “és quan l’infant aprèn representacions fonològiques que serveixen per construir el llenguatge”.

“Aprenem una llengua i també l’aprenem amb la parla. És molt important per tenir un aprenentatge lectoescriptor. L’evidència científica ens deixa ben clar que és molt més fàcil aprendre a escriure i a llegir si saps llengua oral. I com millor sigui el nivell oral del nen o nena, millor aprendrà la lectoescriptura”, afegeix el catedràtic. Paral·lelament, Raimon Jané, president de la Federació ACAPPS, va parlar de l’impacte que ha tingut l’ús de les actuals pròtesis auditives (audiòfons digitals i implants coclears) i els productes tecnològics de suport per als infants amb sordesa. Segons Jané, “podríem parlar d’una autèntica revolució. Hi ha un canvi total quan es posen en marxa els programes de detecció precoç i la tecnologia amb audiòfons digitals i implants coclears. Els nens i nenes amb sordesa per fi aconsegueixen abandonar aquest antic món de silenci on l’accés a la comunicació i al món oral era pràcticament una barrera infranquejable”.

El paper fonamental de la família i els centres educatius

Isabelle Monfort, psicòloga terapeuta del Centre Entender y Hablar i membre de l’equip psicopedagògic del Col·legi Tres Olivos de Madrid va destacar la importància de la formació del professorat d’alumnat amb sordesa: “Tenen un paper clau en l’estimulació del llenguatge dins de l’aula: controlar la comprensió, anticipar vocabulari, sistemes augmentatius… El professorat necessita formació permanent no només en ajudes tècniques, sinó en aspectes pedagògics i metodològics”, que va afegir “tot el que es fa per a l’alumnat amb sordesa beneficia a tota l’aula”.

En aquest sentit, Purificació Llaquet, subdirectora General de Cooperació Territorial i Innovació Educativa del Ministeri d’Educació i Formació Professional va assenyalar que un 95,2% d’alumnes amb sordesa estan escolaritzats en centres ordinaris. “L’educació ha de ser individual i l’aprenentatge personalitzat. Ha d’haver-hi mesures educatives i curriculars, Disseny Universal de l’Aprenentatge (DUA) on, cada alumne, amb discapacitat auditiva o no, té unes característiques a les quals el professorat ha d’adaptar els continguts i metodologies”. En referència a l’ús de la llengua oral, Llaquet va assenyalar que “els nous Decrets legislatius sobre els currículums estableixen que l’oralitat és l’instrument per excel·lència per a la comunicació, l’expressió de vivències, sentiments, idees i emocions, així com l’aprenentatge i la regulació de la conducta”.

Amb recursos, logopèdia i tecnologia, tot!

Per la seva banda Jané també va reivindicar el paper de la família per afavorir el desenvolupament lingüístic de l’infant amb sordesa, acompanyant-los i promovent la conversa en qualsevol situació diària perquè, naturalment, adquireixin nou vocabulari. D’altra banda i malgrat l’evolució dels audiòfons i implants coclear, també va manifestar la necessitat que el sistema educatiu sigui conscient que són alumnes amb sordesa i, que perquè puguin accedir als continguts en igualtat d’oportunitats que els seus companys, cal que tinguin garantits recursos i suports accessibles a la comunicació.

Quan tots aquests factors conflueixen, s’ha demostrat, en els darrers 20 anys, com l’alumnat amb sordesa ha pogut arribar també a cursar estudis universitaris i altres formacions que han fet possible la seva inclusió laboral i autònoma.

La jornada de debat va ser una obertura a diverses reflexions però, sens dubte, va aportar una visió comuna determinant: ser competents en la llengua oral, la implicació de la família a través d’un treball constant,  la formació permanent del professorat, el dret a les mesures d’accessibilitat en l’entorn educatiu garantint els recursos tecnològics necessaris, són peces clau perquè els infants amb sordesa puguin accedir i superar amb èxit els seus estudis, triar el seu futur professional i incloure’s en món laboral en igualtat de condicions.

Aquesta activitat s’ha realitzat dins de les accions previstes en el marc de col·laboració amb el Ministeri d’Educació i Formació Professional per a 2022, comptant també amb el cofinançament de la Fundació ONCE.