“S’ha recorregut un gran camí però les famílies hem de continuar actives”, Ana Barrera, mare del Pau i secretaria d’ACAPPS

“S’ha recorregut un gran camí però les famílies hem de continuar actives”, Ana Barrera, mare del Pau i secretaria d’ACAPPS

Ens ha fet molta il·lusió l’espai que ha dedicat FIAPAS, en el darrer número de la seva revista, a l’Ana Barrera. L’Ana és la mare del Pau, que ara ja és un noi de 16 anys i que va néixer amb sordesa bilateral. També és membre de la Comissió de Famílies  i secretària d’ACAPPS i, com a tal, representa l’entitat a la Junta Directiva de la Confederació FIAPAS, de la qual en som entitat membre.

En aquesta entrevista l’Ana explica com han après a conviure amb la sordesa del Pau i del que suposa el dia a dia de les persones amb sordesa.

En Pau va ser diagnosticat als dos anys: l’escrining auditiu va ser implementat el 2010

Una de primeres coses que pot sorprendre a les famílies que ara teniu el fill/a recent diagnosticat de sordesa és que, quan en Pau va néixer, el 2005, encara no es realitzava l’escrining auditiu als nounats. Aquesta va ser una fita llargament reivindicada per ACAPPS que es va aconseguir el 2010, quan es va implementar a totes les maternitats de Catalunya. En aquest sentit, l’Ana explica la importància de donar suport a l’associació “qua vaig conèixer ACAPPS vaig ser conscient de la força de l’associacionisme. Fins aleshores, mai m’havia plantejat perquè teníem logopèdia a l’escola, ajudes per comprar els audiòfons,  subtítols a la televisió. I em vaig adonar que ho teníem gràcies a l’impuls de les famílies i persones amb sordesa de les associacions. I també vaig ser conscient que encara hem de reivindicar,  reclamar i aconseguir els drets de les persones amb sordesa perquè siguin incloses en tots els àmbits, educatiu, laboral i social.

“Des del primer moment vam tenir clara l’opció de la comunicació en llengua oral i la seva inclusió en una escola ordinària, amb logopèdia i suport a l’audició i llenguatge.

Ara el Pau és un jove de 16 anys, amb implant coclears des dels 10 anys, autònom, fent batxillerat i pensant què estudiar després. L’Ana i la seva família estan tranquils: “sabem que té les eines necessàries per afrontar el seu futur com ell vulgui.”

ENTREVISTA A ANA BARRERA. REVISTA FIAPAS NÚM. 176

Share

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *