“L’Implant coclear m’ha canviat la vida”

El proper diumenge, 25 de febrer, es celebra el Dia Internacional de l’Implant Coclear, una revolució que, juntament amb els programes de detecció precoç de la sordesa, l’atenció logopèdica i l’evolució tecnològica, ha contribuït a que la vida d’una persona sorda no tingui límits.  Tot i així, no podem oblidar que queden molts reptes a assolir.

Sota el lema Sense límits gràcies a l’implant coclear, aquest diumenge es recorda el primer implant coclear realitzat a Europa, el 1957, pel doctor André Djourno. Una revolució del tractament de la sordesa que va afavorir l’autonomia i inclusió de les persones sordes.

“Gràcies als implants coclears el meu dia a dia és més fàcil en poder comunicar-me oralment, parlant, en qualsevol aspecte de la meva vida”, afirma l’Alicia,  que té 21 anys i és usuària de dos implants coclears. Parlar per telèfon, relacionar-me amb persones oients, sentir la televisió o la música són algunes de les coses que l’Alicia, estudiant d’Administració i Direcció d’Empreses, pot fer des que, als tres anys, li van posar el seu primer implant.

El Javier, de 41 anys i treballador en un departament de comptabilitat, es va posar l’implant coclear fa nou anys, després d’haver utilitzat audiòfons durant tota la seva vida a causa d’una sordesa profunda de naixament. “M’ha canviat la vida”, assegura el Javier. L’any passat va decidir implantar-se l’altra oïda i ha millorat encara més la seva percepció auditiva, “sobretot a l’hora de comunicar-me amb les persones, me n’assebento millor”, explica.

L’Alicia i el Javier són exemple de com els programes de detecció precoç de la sordesa infantil, el suport logopèdic i la tecnologia actual van de la mà de la inclusió educativa i sociolaboral de les persones sordes. Tot i així, també destaquen que queden qüestions pendents que caldria millorar com són: la regulació de la renovació del processador de l’implant quan aquest quedi obsolet o quan hi hagi avanços tecnològics que aportin una millora significativa en l’audició. “Un tràmit molt llarg” explica l’Alicia. També el cost d’assegurança per aquesta pròtesis o el desemborsament que han de realitzar en piles pel seu funcionament o e que han de fer per renovar alguns components externs que no compten amb cobertura sanitària, són altres qüestions que assenyalen l’Alicia i el Javier. I són les queixes comuns en què coincideixen les aproximadament 15.000 persones sordes que, a l’estat espanyol, porten implants coclears.

No podem oblidar que aquests components externs són imprescindibles: només que falti un d’ell l’implant no funciona. També cal destacar les desigulatats territorials existents ja que la cobertura de la prestació  varia d’una comunitat a una altra, incomplint-se en molts casos els criteris mínims comuns aprovats per tot l’Estat i vigents en la cartera bàsica del Sistema Nacional de Salut.

Des de la Confederación FIAPAS demanem que sentir no sigui un luxe i que s’alleugereixi el sobrecost que suposa per a les persones sordes i les seves famílies l’accés, el manteniment i la renovació de les pròtesis auditives, en aquest cas, dels implants coclears.