Arreu del país han sorgit iniciatives de mascaretes higièniques transparents. Ara bé, les persones amb sordesa necessiten que siguin accessibles: que realment permetin poder llegir bé els llavis fins i tot en distàncies llargues. Per això, la Federació ACAPPS ha realitzat una prova per avaluar la funcionalitat a la comunicació de 5 mascaretes transparents (MasksEpi, VisualMask, ClearMask, Mar Magic i de producció artesanal). La prova, dissenyada per l’aplicació de les mascaretes a les escoles, es va realitzar en un espai similar a una aula i va ser conduïda per una logopeda especialitzada en discapacitat auditiva. Van participar 10 persones amb sordesa. Estructurada en diferents parts, els participants van poder avaluar cada mascareta des de diferents posicions a la sala –simulant una aula- per comprovar la seva funcionalitat, llegir els llavis, en diferents distàncies (curta, mitja i llarga).

L’informe, independent als fabricants, conclou que la mascareta que millor permet llegir els llavis i que és més còmode és la de MarMagic (la millor valorada pel 90% dels participants). L’informe també detalla les certificacions obtingudes de cada mascareta així com els laboratoris que les han acreditat. El fabricant Mar Magic és qui ofereix més transparència entorn els laboratoris que han certificat la mascareta, indicant que la certificació ha estat obtinguda a través dels laboratoris acreditats Eurecat, Aitex i Amslab.

En data 30 de juny de 2020, la Federació ACAPPS presenta al·legacions en  l’exposició pública al  Codi d’Accessibilitat de Catalunya.

Com es tracta d’un procés de tramitació ja exhaurit no obrim el procés d’esmenes al document. No obstant,  podeu fer-nos arribar les vostres reflexions i/o aportacions que puguem tenir en compte per futures ocasions que puguem incidir en aquest procés normatiu.

El 26% de les sol·licituds a les ajudes PUA les fan les persones amb sordesa: l’únic col·lectiu de persones amb discapacitat que té limitat, per motius d’edat, l’accés a les pròtesis auditives (audiòfons i implants coclears), indispensables per poder sentir.
Juntament amb l’anàlisis, publiquem les propostes que la Federació ACAPPS ha elaborat per incidir en l’actualització dels productes i serveis que contemplen les PUA, els seus imports i les seves limitacions:

demanem unes prestacions socials ajustades a les realitats i necessitats de les persones amb sordesa .

Aquest informe analitza el grau d’accessibilitat a la comunicació per a les persones amb sordesa dels recursos audiovisuals que Barcelona Activa va publicar al seu canal de youtube durant el 2020.

El juliol de 2020 vam presentar a BCN Activa una anàlisi parcial de l’informe.  Entre d’altres qüestions, es van comprometre a millorar el nombre de publicació de vídeos accessibles.

Des de l’Observatori s’ha analitzat el primer quatrimestre de 2021 i els indicadors del grau d’accessibilitat dels audiovisuals publicats han empitjorat. Tot i que no són vídeos de les càpsules formatives de l’organisme, el seguiment de l’anàlisis permet valorar el seu tractament de l’accessibilitat comunicativa.

A finals de 2021 publicarem un nou anàlisis per poder fer un seguiment dels compromisos adquirits. Si tens alguna aportació per a la propera revisió ens podrà ser d’utilitat.

Aquest informe analitza el grau d’accessibilitat a la comunicació per a les persones amb sordesa dels recursos audiovisuals en recerca de feina generats per administracions públiques, empreses i entitats del tercer sector social i publicats a la plataforma youtube.

(!) Més del 80% dels recursos audiovisuals per millorar l’ocupabilitat i la recerca de feina (com fer un currículum i/o una carta de presentació; preparar una entrevista de feina o canals de recerca de feina en línia ) no estan subtitulats i, per tant, no són accessibles a les persones amb sordesa. Això vol dir que l’exclusió al mercat laboral de la persona amb sordesa comença abans del seu accés: no poden accedir a eines i formacions per millorar la seva ocupabilitat per manca de subtítols.

Una situació que posa de nou de manifest la manca de conscienciació de les necessitats en accessibilitat de les persones amb sordesa que es comuniquen en llengua oral (el 98%): la subtitulació dels materials audiovisuals. 

Demanem responsabilitat i compromís especialment a les administracions públiques en fer accessibles a les persones amb sordesa als continguts audiovisuals que publiquen, així com també al sector privat i les entitats del tercer sector social.

La inclusió és responsabilitat de TOTES.

Sense ACCESSIBILITAT no hi ha inclusió.

Aquest informe analitza el grau d’accessibilitat a la comunicació per a les persones amb sordesa dels recursos audiovisuals  publicats pel departament de Salut en relació a la crisi sanitària per la Covid19 i publicats al canal de youtube del departament.

(!) Més del 80% d’aquests recursos audiovisuals que Salut va publicar durant la pandèmia per la Covid19 (2020) no van ser accessibles a les persones amb sordesa. Això vol dir que les persones amb sordesa no van poder accedir a les informacions publicades pel departament de Salut en una situació d’especial necessitat informativa de la ciutadania sobre com prevenir, gestionar i actuar davant la Covid19.

Una situació que posa de nou en alerta la manca de conscienciació de les necessitats en accessibilitat de les persones amb sordesa que es comuniquen en llengua oral (el 98%): la subtitulació dels materials audiovisuals. 

Demanem responsabilitat i compromís especialment a les administracions públiques en fer accessibles a les persones amb sordesa als continguts audiovisuals que publiquen.

La inclusió és responsabilitat de TOTES.

Sense ACCESSIBILITAT no hi ha inclusió.

Aquest informe pretén facilitar una primera aproximació a les necessitats d’accessibilitat de les persones amb sordesa que es comuniquen en llengua oral a Cayalunya (el 97%), ciutadans i ciutadanes usuàries dels serveis públics de salut.

(!) Unes mesures d’accessibilitat a la ciutadania amb sordesa que són necessàries d’aplicar en els diferents espais i serveis:

1. En els espais físics dels centres de salut (mostradors d’atenció, sales d’espera, consultes,…) 
2. En la formació al personal sanitari
3. En els canals de comunicació no presencials
4. L’App La Meva Salut
5. En les campanyes de promoció del departament de Salut

Demanem responsabilitat i compromís especialment a les administracions públiques en garantir l’accessibilitat en els seus equipaments, serveis i comunicació.

La inclusió és responsabilitat de TOTES.

Sense ACCESSIBILITAT no hi ha inclusió.

Aquest informe respon a l’explotació de les dades de l’enquesta realitzada per l’Observatori sobre l’accessibilitat a la comunicació oral a les consultes d’otorrinolaringologia i d’audiologia.

Els resultats d’aquesta enquesta, amb la participació de 72 persones amb sordesa, ens permet fer una primera fotografia del grau d’accessibilitat en les consultes mèdiques d’otorrinolaringologia en els diferents espais: la recepció, la sala d’espera, les sales de consultes mèdiques i el mostrador de sortida. 

La inclusió és responsabilitat de TOTES.

Sense ACCESSIBILITAT no hi ha inclusió.

Aquest informe respon a l’anàlisis de les mesures de suport a la comunicació oral de la programació de tardor 2021 de l’Apropa Cultura.

Aquest document és el resultat d’un treball en profunditat d’explotació de les dades que el programa Apropa Cultura ha facilitat a la Federació ACAPPS per explorar quines són les recomanacions que es poden posar en pràctica per augmentar l’oferta cultural adreçada a les persones amb sordesa que es comuniquen en llengua oral. 

La inclusió és responsabilitat de TOTES.

Sense ACCESSIBILITAT no hi ha inclusió.

Aquest informe respon a l’anàlisis de les mesures de suport a la comunicació oral de la programació de tardor 2021 de l’Apropa Cultura.

Aquest document és el resultat d’un treball d’explotació de les dades que el programa Barcelona Districte Cultural publica al seu web i de la recerca pròpia de la Federació ACAPPS per explorar quines són les recomanacions que es poden posar en pràctica per augmentar l’oferta cultural adreçada  a les persones amb discapacitat auditiva que es comuniquen oralment.

La inclusió és responsabilitat de TOTES.

Sense ACCESSIBILITAT no hi ha inclusió.

Aquest document incideix en una disposició del catàleg Ortoprotètic espanyol que preveu que quan el sistema públic de salut prescrigui a una persona amb pèrdua auditiva una pròtesi auditiva, sigui un implant coclear o un audiòfon, aquesta pròtesi portarà bobina per poder captar el bucle magnètic si la persona així ho demana.

Donat que la major part de les persones amb sordesa desconeixen quina implantació té el bucle magnètic i per què serveix, aquest document fa una petició raonada de la necessitat que els/les prescriptors/es informin als/les seus/ves pacients de: què és, per a què serveix i quina implantació té el bucle magnètic perquè puguin prendre una decisió informada.

En aquest nou informe tractem a fons les pròtesis auditives, l’audiòfon i l’implant coclear, des d’una visió àmplia. El seu origen i evolució, la seva regulació i normativa en l’àmbit estatal i, sobretot, els reptes i demandes pendents del col·lectiu per al seu accés universal.

La Vicepresidència de la Generalitat i Departament de Polítiques digitals ha obert un procés de participació per a unificar criteris en el disseny i programació de webs i aplicacions digitals de l’administració de la Generalitat de Catalunya.

El document que publiquem és la resposta que des d’ACAPPS donem al Qüestionari que ens proposen des del Departament de Polítiques Digitals per ajudar-los a orientar el futur marc normatiu a les necessitats de les persones amb sordesa que es comuniquen oralment.

Aquest document és el fruit de la reflexió feta al principi de la pandèmia de la COVID-19 sobre el teletreball i la discapacitat auditiva a les entitats ACAPPS. Són recomanacions dirigides als equips de les empreses amb treballadors amb dificultats auditives per conèixer què cal tenir en compte per garantir l’accés a la informació i a la comunicació.

És un document viu, de manera que puguem anar millorant-lo a mesura que la nostra experiència i coneixement, així com el marc normatiu vagi canviant i millorant.

Us convidem a fer les aportacions que ens ajudin a millorar-lo.

Aquest document és la recopilació de l’experiència acumulada de les persones que conformen les entitats ACAPPS en la comunicació oral amb les persones amb sordesa o dificultats auditives.

És un document viu, permanentment en actualització doncs la nostra experiència quotidiana ens aporta cada cop més coneixement de casuístiques que ens cal incorporar.

Si ens ajudes a completar-lo segur que podrem ajudar a que altres entitats, institucions i empreses assumeixin aquestes pautes en la seva comunicació.

Aquest document és el fruit d’una consulta que des del projecte d’atenció a les persones víctimes d’inaccessibilitat de les persones amb sordesa de la Federació ACAPPS va realitzar als serveis jurídics de l’Oficina per la No Discriminació de l’Ajuntament de Barcelona.

Repassa la legislació que es pot invocar per garantir el dret a l’accés a la informació i a la comunicació de les persones amb sordesa que es comuniquen oralment quan han de relacionar-se amb l’administració de justícia de Catalunya, sigui quina sigui la jurisdicció que correspongui (Civil, Penal, Social, Contenciosa Administrativa), sigui quina sigui la condició en què la persona amb sordesa sigui cridada a relacionar-se amb l’administració de justícia: com a part del procés, com a testimoni, com a perjudicada o víctima.

Afegeix algunes observacions per part de la Federació ACAPPS en relació a les passes que queden pendents per garantir plenament la igualtat en l’accés de les persones amb sordesa a la justícia.

Us facilitem els models d’escrit per demanar mesures d’accessibilitat a la comunicacio oral de les persones amb sordesa en els processos judicials.

Per a qualsevol dubte, posa’t en contacte amb nosaltres a accessibilitat@federacioacapps.org i et respondrem!

---